logotip SERC

SECRETARIAT D'ESCOLA RURAL DE CATALUNYA

EL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL DE CATALUNYA

 

Reflexions prèvies

Abans de parlar del Secretariat, hem de situar l’estat de les escoles de poble a Catalunya,  sobretot des de la segona meitat del segle passat. Sense aquesta reflexió prèvia, es fa difícil comprendre tota la tasca portada a terme per tants mestres anònims que, des de la infraestructura que suposava el Secretariat d’Escola Rural, van canviar una realitat educativa que, en la majoria dels casos, estava abocada a la  supressió de les escoles de poble, sobretot si aquests pobles estaven situats en llocs d’accés difícil.

En la dècada dels 60, es porta a terme a tot l’estat una política de concentracions escolars. Es veu més convenient portar l’alumnat de ruralia als grans centres de la capital de comarca o de les ciutats. Aquest model d’escola es defensa davant els pares i mares dient que els seus fills, en aquestes escoles més grans tenen més possibilitats de formació. A les concentracions hi acostuma a haver menjadors, professors especialistes de gimnàstica, de música…

A les famílies que es quedaven sense escola se’ls donaven beques de transport escolar, de menjador i fins i tot allotjament perquè acceptessin,

de més o menys bon grat, de traslladar els infants a les concentracions escolars i deixar que les escoles dels pobles, sense cap recurs en aquell moment, anessin tancant les portes.

Als mestres als quals se suprimia la plaça se’ls donava la possibilitat de presentar-se a unes oposicions restringides, se’ls donava el mateix reconeixement que els mestres urbans, se’ls hi possibilitava un trasllat a una escola gran…

Hem de dir que alguna norma aïllada permetia la supervivència d’algunes escoles de poble com ara la resolució que concedeix un complement econòmic als mestres que treballen en “escuelas de difícil desempeño” o una altra que constitueix com a centres preferents a l’hora de rebre ajuts per a organitzar el servei de menjador, les escoles on assisteixen alumnes procedents de masos dispersos.

La Ley General d’Educación de 1970 accelera el procés de concentració  amb la insistència en la graduació escolar i en la igualtat d’oportunitats.

Durant tot aquest període el Ministeri d’Educació tenia molt clar que s’havia entrat en un procés de concentració escolar creixent i irreversible. El medi rural estava condemnat a quedar-se sense escoles.

 

Moviments de Renovació Pedagògica


El Moviments de Renovació Pedagògica  apareixen en mig d’aquest panorama i donen empenta, amb l’aparició de les escoles d’estiu i els documents sobre escola pública de 1975 i 1976, a aquelles iniciatives d’alguns mestres aïllats que creuen que una altra escola (rural i urbana) és possible.

L’origen del Secretariat només s’entén associat a la lluita per a la millora de l’escola pública, la renovació pedagògica i els moviments de mestres. El Secretariat experimentarà un desenvolupament paral.lel al de l’escola en el medi rural.

Primeres  Jornades

 

L’any 1979, l’ICE de la UAB organitza les primeres Jornades d’Escola Rural de Catalunya que es celebren els dies 15 i 16 de juny i que es plantegen els següents objectius :

-          Reunir l’esforç d’equips de mestres que es preocupen per l’escola rural.

-          Recollir algunes experiències personals de mestres que pateixen els problemes així com també les experiències realitzades en el camp de la formació dels mestres.

-          Demanar a les institucions que havien iniciat estudis sobre alguns temes relacionats ambl’escola rural que els posessin a l’abast dels mestres

     ( Departament d’Ensenyament i Cultura de la Generalitat, la Inspecció 

     Tècnica d’EGB i el Departament de Planificació de l’ICE  de l’Autònoma).

-          Encoratjar el treball per a poder organitzar unes segones Jornades de

      l’Escola Rural.

 

1980 – 87 : L’origen i el desenvolupament del concepte de Zona Escolar Rural.


L’any 1980 es celebren a Tàrrega (Urgell) les Segones Jornades sota el lema ”Aturem les concentracions” “Comencem a parlar de zona o sector escolar”.

S’inicia aquí un procés participatiu, crític i creatiu en el qual, al costat del protagonisme dels moviments de mestres d’escola rural, hi conflueixen altres sectors i institucions.

 

Aquest procés va definint-se al llarg de les següents dates:

 

-          1983 : Terceres Jornades, a Sant Pere Pescador (Alt Empordà). Apareix la idea d’agrupar escoles. Assumpció de competències plenes pel Departament d’Ensenyament.

-          1984 : Quartes Jornades, a Valls (Alt Camp).  Organitzades per l’ICE + Grup de Mestres de l’Alt Camp + C.R.P. de l’Alt Camp. Anàlisi de la realitat de l’escola rural. El document de l’Urgell – Segarra sobre la zona escolar. Presentació d’altres experiències a nivell estatal: El Valle de Amblés (Àvila).

-          1985 : Cinquenes Jornades, a la Seu d’Urgell (Alt Urgell). Constatació que l’Escola Rural existeix. L’Administració no contempla cap especificitat. Jornades clau en el procés de definició de la ZER. Proposta de la creació d’una taula de grups d’Escola Rural (Inici del Secretariat). S’elabora un pla de suport pels mestres i pels itinerants.

-          1985 : Primera reunió de la taula de grups a Manresa. Hi assisteixen onze grups de diferents comarques.

-          1986 : Trobada a Saifores (Baix Penedès) El Secretariat d’Escola Rural es vincula a la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya. 

És en aquesta trobada on es concreten les funcions del Secretariat :

 

- Representar l’Escola Rural de Catalunya.

- Potenciar, extendre i difondre el Moviment d’Escola Rural.

- Recollir i canalitzar temes concrets de la problemàtica i reivindicar la

  resolució dels problemes.

- Vetllar pel coneixement i divulgació del material pedagògic  o de

  referències de material didàctic que preparen els grups d’escola rural.

- Propostes de temes a debatre en les Jornades. 

 

      A partir d’aleshores es succeixen reunions del Secretariat a Vilafranca

      del Penedès i a Igualada. Participen mestres d’escola rural del Pla de 

      l’Estany, Alt Urgell - Cerdanya,  Bages, Berguedà, Osona, Baix

      Montseny, Montsant – Serra de Prades, Alt Camp, Alt i Baix Penedès,

      Alt i Baix Empordà, Priorat, Anoia…

-          1986 : El Gabinet d’Orientació Educativa del Departament d’Ensenyament convoca un Seminari sobre Escola Rural

-          1987 : Sisenes Jornades, a Banyoles (Pla de l’Estany). En aquestes Jornades es presenta i es debat intensament aquest nou model d’Escola que serà la ZER. Hi participen 200 mestres.

      Ha sigut un llarg camí, un intens procés de discussió, d’elaboració i 

      experimentació pràctica que finalment culmina amb la presentació del

      Projecte de Zones per a l’Escola Rural.

      A la cloenda de les Jornades, el Conseller Joan Guitart es compromet a

      enllestir i publicar el decret de constitució de les ZERS.

 

Hem de dir que, a l’inici d’aquest procés, en el nostre país, hi ha nombroses escoles que, amb el suport dels primers ajuntaments democràtics, amb la participació entusiasta de pares i mares i amb  el coratge i voluntat de servei de molts mestres, han iniciat ja un  canvi important a les escoles rurals:

 

-          Han obert vies de participació a la Comunitat Educativa.

-          Han buscat alternatives vàlides a les concentracions que mantenen els principis d’igualtat d’oportunitats i de graduacions escolars.

-          Demostren, en la seva tasca pedagògica diària, que una escola petita garanteix  una educació de qualitat.

-          Comencen a compartir recursos humans i materials amb escoles properes.

-          Es comencen a obrir llars d’Infants lligades a les escoles rurals, que evitaran que els més petits marxin dels pobles i no retornin ja a les escoles.

-          Es posen en marxa menjadors escolars amb voluntat de servei als infants que viuen lluny del poble on hi ha l’escola i es comencen a gestionar ajudes per al transport i el menjador.

 

 

Les primeres ZERs.

 

Fins  el juliol de l’any 1988 no es publica el Decret de constitució de les ZERs., que es completa en diferents ordres de convocatòria del procés de constitució  i d’establiment de les funcions dels òrgans de govern.

El 9 d’abril de 1990 es creen les primeres 15 ZERs de Catalunya : De bat a bat, Llaromí, Font del Cuscó,  Borredà-Vilada, Moianés, Les Goges, Tramuntana,  Cerdanya, Guicivervi, La Segarra, El Solsonès, Montsant-Serra de Prades, Priorat Oest, Atzavara i Riu Avall.

 

El procés de constitució i la consolidació de les ZERs, omple el contingut de les reunions de treball del Secretariat, que es fan trimestralment a Avinyonet del Penedès (Alt Penedès).

 

Final d’un procès

 

-1990 : Setenes Jornades a Comarruga / El Vendrell (Baix Penedès) . L’aplicació de la LOGSE a l’Escola Rural. La nova llei educativa ordena el sistema educatiu espanyol i català. S’analitzen les línies bàsiques d’adequació de l’escola rural en aquest nou marc legal. Hi participen 150 mestres. Els temes tractats són :

 

            * L’Educació Infantil

            * L’Educació obligatòria

            * La Formació del professorat

 

Les setenes jornades posen al descobert les mancances del sistema educatiu  i en concret de l’Escola Rural per afrontar el repte que suposa la Reforma. Un intens debat es concretarà amb la reclamació a l’Administració educativa  dels recursos i de les plantilles necessàries per a continuar la tasca iniciada pel Secretariat .

 

-          1991 : Moià (Moianès) i La Llacuna (Anoia) són seus de dues trobades pedagògiques sobre el Projecte Educatiu i la informàtica.

 

-          1993 : Vuitenes Jornades a Cervera (Segarra). Es fa balanç de l’aplicació del model ZER., es reflexiona sobre l’ordenació de l’escola rural  i les perspectives de futur.

La fira de material didàctic que s’hi exposa fa evident el progrés qualitatiu de la renovació pedagògica a l’escola rural.

 

-          1994 :   Es crea la Mesa Estatal d’Escola Rural a Madrid, com a àmbit de treball de la Confederación.

Hi participa el Secretariat juntament amb altres mestres de diferents comunitats autònomes : Castella – La Manxa, Aragó, País Basc, Galícia, Canàries, Andalucia…

A part de conèixer altres realitats, compartir experiències, la Mesa elabora diferents documents de treball :

             * La LOGSE y la Escuela Rural (1995).

             * Análisis de la Organización de la Educación en el medio rural 

               (1996).

             * Formación del profesorado de la escuela rural (1997).

             * Profesorado Especialista y de apoyo en la organización de la

               Escuela Rural (1998).

* Transición entre Enseñanza Primaria i Secundaria (1999).

A partir de l’any 2000  comencen les dificultats per a fer reunions ja que el govern no dóna cap tipus de subvenció a la Confederación. L’any 2001 ja no es convoca cap  reunió de la Mesa Estatal d’Escola Rural per motius econòmics. Considerem que va ser una bona experiència de treball que si fos possible s’hauria de reprendre.

 

 

-          1995 : Intent de crear una coordinadora europea de desenvolupament rural : ADELE. Tot i que es fan reunions diverses amb la participació del Secretariat i de mestres d’altres països (França, Espanya, Portugal i País de Gal.les) les dificultats econòmiques i de llengua fan que aquest projecte duri poc temps i no pugui portar a terme gaires activitats.

 

-          1995 : Pràctiques d’estudiants de mestres a les escoles rurals.

 

-          1995 : El Consell Escolar de Catalunya organitza a Lleida la seva jornada anual de reflexió amb el tema “ Present i futur de l’Escola Rural”, amb un alt índex d’assistència (425 persones inscrites) . La Jornada és una mostra de la presència de l’Escola Rural i del Secretariat en l’educació catalana.

 

-          1996 : Novenes Jornades a St. Pere de Vilamajor. El Reglament Orgànic de Centres (ROC) planteja força inquietud als mestres d’Escola Rural per la manera homogeneitzadora i excessivament reglamentada que planteja per aquest tipus d’escola. Es fan moltes reclamacions tant sobre plantilles com sobre les millores professionals del professorat.

 

-          1997 : Es treballa l’articulat del ROC, però no es pot arribar a cap acord entre el Departament i els representants de les escoles.

 

-          1998 : Desenes Jornades a La Molina. Es fa balanç dels 10 anys del Decret de creació de les ZERs i s’analitza el seu funcionament.

 

Es reflexiona, també, sobre la trajectòria del Secretariat. Es fa un intent d’incorporar al Secretariat altres estaments de la Comunitat Educativa com AMPAs, Sindicats, Unió de Pagesos…

 

Aquesta etapa veu néixer algunes realitats importants influïdes pel Secretariat :

·        Jornades a diferents comarques

·        Constitució del Grup Interuniversitari d’Escola Rural (1995).

·        Jornades d’Escola Rural pels estudiants de mestre (1996).

·        Document sobre assignatures (1998).

·        El llibre Trabajar en escuela Rural  dels M.R.P.s

·        Presència de membres del Secretariat en diferents Escuelas de Verano  i altres cursos de formació de Castella - La Manxa, Galícia, Andalucia, Aragó…

 

L’actualiat de l’Escola Rural

 

Es podria dir que el  Secretariat inicia el treball d’aquest nou segle amb una Jornada de reflexió que es celebra a Vic, el 7 de setembre de 1999. Les demandes dels  i de les mestres assistents van dirigides sobretot a dos aspectes :

 

a)     Treball pedagògic  (el dia a dia a l’escola)

b)     Exigència de millores a l’Administració  (aplicació del ROC)

 

Les reunions del Secretariat comencen a ser itinerants i es planifica el treball dels diferents cursos tenint en compte aquestes demandes.

A cada reunió es dedica un temps a debatre els problemes comuns a la majoria de les ZERs i a planificar estratègies d’actuació i demandes al Departament, que generalment van adreçades a l’aplicació del ROC, que ha estat aprovat a les reunions entre Departament i Sindicats, però que  no acaba d’arribar a les Escoles.

 Per altra part, els mestres es reuneixen en petit grup : especialistes, primària, infantil… i tracten dels temes que els interessen , comparteixen material pedagògic.

Durant aquest període de temps també s’han demanat que es faci al menys un Secretariat a l’any per a tractar un tema pedagògic concret, amb l’assistència d’algun expert en el tema. Es presenta un programa de matemàtica per a la diversitat, el “Divermat”; “L’Aventura de la vida” (un programa de prevenció de les drogodependències), Filosofia  3-18…

 

-          Febrer 2001 : Trobada de les  Escoles Petites de Mallorca i les Rurals de Catalunya.

A l’Escola del Pla de na Tesa, a l’illa de Mallorca, té lloc la primera trobada del Secretariat amb  mestres que treballen a les escoles petites de les Balears. Són dos dies de coneixement mutu, d’intercanvi d’experiències, de convivència, de reflexió sobre altres realitats que ens van ser molt profitoses.

 

XI Jornades  a Torruella de Montgrí  (Baix Empordà) ,  29 i 30 de juny de 2001


Aquestes Jornades es plantegen com una continuació de la tasca encetada en les reunions del Secretariat i s’organitzen entorn a la presentació de tallers de reflexió i de pràctica educativa.

Es presenten experiències sobre les anomenades comunitats d’aprenentatge i es fan diversos tallers: de teatre, de relació, de contes…, tots en aquesta línia d’aprofundiment i millora del treball pedagògic. Molts mestres destaquen com a més interessant de les Jornades l’estructura de xerrades i tallers :

 teoria – pràctica – teoria (retroalimentació).

 

 

Consolidació del GIER ( Grup Interuniversitari d’Escola Rural)


Tot i que es va crear l’any 95, cal destacar l’impuls que, en els darrers temps, s’ha donat des d’aquest Grup de Professors de totes les universitats catalanes, a la formació inicial dels mestres i de l’esforç que s’ha realitzat perquè coneixin  l’Escola Rural, donant una visió de la història, de la realitat del món rural, de l’organització i la gestió, de la metologia específica…

 

Curs 2002 – 2003 : Curs d’extensió universitària  La pràctica Educativa a l’Escola Rural.  Per primera vegada els mestres de les Escoles Rurals de Catalunya són cridats a participar en la realització d’un curs de formació de mestres, conjuntament amb els professors de les universitats catalanes. L’objectiu és donar a conèixer als estudiants de pedagogia, magisteri i d’altres Facultats una visió de la història, de la realitat del món rural, de l’organització i gestió, de la metodologia específica, dels  recursos, potenciant les pràctiques a l’Escola Rural.

També hem de dir que abans del 2002 algunes universitats ja sol.licitaven la col.laboració dels mestres de rural per a participar en seminaris relacionats amb l’Escola Rural i poder exposar les seves experiències i reflexions.

En moltes ocasions, alguns d’aquests professors de la Universitat,  assisteixen a les reunions del Secretariat. Valorem molt positivament totes aquestes experiències que fomenten la col.laboració i la comunicació entre la Universitat i els mestres, entre la teoria i el dia a dia a l’escola.

 

2003  :   XII Jornades a Poblet  (La Conca de Barberà)

 

En aquestes Jornades el tema central és el benestar emocional tant dels alumnes com dels mestres.

Es segueix en la línia de reflexió teòrica – aplicació pràctica.

Els tallers són de ciències experimentals, educació visual i plàstica, aprenentatge cooperatiu, organització de ZER, escola unitària…

 

La LOCE  (Ley Orgánica de la Calidad de la Educación) també ocupa força temps del debat educatiu, ja que afecta  el funcionament de l’Escola Rural i es tornen a sentir veus que, com en altres èpoques, proposen la desobediència civil d’aquesta llei.

 

És la primera vegada en molts anys que, a les Jornades, no es compta amb la presència i la participació de l’Administració Educativa.

 

La Consellera  Marta  Cid  assisteix a una reunió del Secretariat.

 

- Ulldemolins (Priorat) 27 de març de 2004

 

Tot i que sempre s’havia comptat amb la presència institucional  a les Jornades d’Escola Rural (excepte a les  de Poblet), mai cap Conseller/a havia participat en una jornada de treball del Secretariat.

Per això aquesta trobada es va preparar de manera especial i diferents grups de mestres van dissenyar el seu contingut:
- Breu història del Secretariat.

- L’Escola Rural: Un model d’escola i una escola model.

- Necessitats de l’Escola Rural.

 

Voldríem destacar algunes de les aportacions de la Consellera  al Secretariat, ja que van fer que totes les persones presents sortíssim de la reunió amb l’esperança que els canvis tantes vegades demanats es comencessin a fer realitat.

 

-          Defugir la rigidesa i afavorir la flexibilitat  a l’hora de repensar el funcionament de les escoles.

-          Importància de preservar l’escola rural per afavorir l’equilibri territorial.

-          Reivindicar competències exclussives en Educació.

-          Possibilitat de discutir i aprovar en el Parlament una Llei Catalana d’Educació.

-          Reivindicar el reconeixement de la tasca feta per equips directius i professorat.

-          Una societat basada en l’igualtat d’oportunitats comença a l’escola.

-          Voluntat de construir un país sense guetos, un país sencer, per als nostres fills.

 

 

El futur del Secretariat i de l’Escola Rural

Tot i els grans canvis experimentats en el món rural i per tant en les escoles d’aquest àmbit,  voldríem fer tot una sèrie de reflexions, ja expressades en la visita de la consellera i en l’Assemblea de Moviments de Renovació Pedagògica de Vilanova (maig 2004), que ens ajudaran a dissenyar el camí per on podem avançar en la millora educativa.

 

Escola Rural : un model d’escola i una escola model


 L’Escola Rural és una Escola pública amb uns trets específics diferents respecte les escoles (dites ordinàries) que la fan ser un MODEL D’ESCOLA DIFERENT. Aquests trets diferencials es podrien resumir en:
Interacció entre alumnes de diferents nivells, cursos i edats i entre mestre/a i alumnes. Agrupaments flexibles i enriquiment, en una doble vessant ja que es dóna a l’Escola per la diferència de nivells i a la ZER amb la trobada amb companys del mateix cicle.
Atenció individual, mètodes de treball propers i “a la mida” de nens/es i Atenció a la diversitat que permet respectar els ritmes de treball, de maduració i d’aprenentatge de cada alumne/a. Principi de la Reforma (LOGSE) que és una propietat intrínseca a l’ER. doncs s’hi duen a terme actuacions que fora de l’àmbit de l’ER. semblarien innovadores però que en l’ER. ens les trobem al davant, les potenciem i constatem que milloren la qualitat d’ensenyament.
Flexibilitat. Una manera de treballar lliure dins una organització general més pautada. (Flexibilitat d’horaris, de currículum, de materials, de recursos, d’agrupaments, de tasques, d’activitats, d’espais,...) Els nens i nenes de diferents edats, interessos i necessitats conviuen i aprenen en un espai organitzat de manera heterogènia i flexible, de manera que permeti arribar a tots i cadascun dels nens i nenes.
Metodologia que potencia l’autonomia, la responsabilitat i els hàbits de treball (plans de treball, projectes, assemblees, conferències, desdoblaments de grups, treball individual, per parelles, en petit grup, en gran grup,....) i la globalització dels continguts curriculars i la seva adequació plena a l’entorn i realitat propera.
Habilitats i capacitats bàsiques treballades i desenvolupades en el propi fer de l’ER., en la pròpia metodologia intrínseca i constant, prova d’això són els bons resultats que els alumnes de les escoles rurals han obtingut en les proves de capacitats bàsiques que el departament d’Ensenyament ha dut a terme.

L’Escola Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública, és una Escola arrelada al territori, que dóna vida al municipi, que a vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la vida que el poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu de trobada. Un poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la majoria de vegades, al seu abandonament per part dels seus habitants.
Aquest model d’Escola, ajuda i contribueix a l’equilibri territorial del país, encara tant llunyà del model òptim (com a factor social és vàlid el seu paper, però sense una decidida política territorial de reequilibri ni l’Escola ni el poble en si, hi té massa a dir).
Aquest model d’Escola que cal mantenir, cuidar, potenciar i mimar, amb un reconeixement i un criteri generós per tot el que representa i el que suposa pel manteniment demogràfic d’aquestes zones determinades del nostre país i per tot el que representa com a model pedagògic, model que lluny de desaparèixer (pel tancament i/o conversió d’ER. a EU) hauria de ser model a exportar pels avantatges contrastats i demostrats en pro de la qualitat d’ensenyament.

Un dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les escoles amb uns criteris organitzatius i educatius encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos humans i materials de què disposem.
La ZER, que dóna entitat al Claustre d’Escoles i al Consell Escolar de tota una zona, respectant la identitat de les escoles de cada poble intentant trobar aquest equilibri per una bona entesa.
La ZER augmenta la capacitat de treball dels seus membres al ser un col·lectiu més ampli que el de l’ER., col·lectiu format per tots els mestres tutors de les escoles i els mestres especialistes itinerants.
Dóna entitat al grup de pares i mares de les diferents escoles, amb la possibilitat d’organitzar-se com a AMPA de ZER i així sumar esforços en diferents tasques, sense deixar de banda la alta, eficaç i compromesa participació que ja tenen els pares i mares a la seva ER.

El paper de la mestra o del mestre d’ER., un altre motor important, sinó vital, de l’ER. Ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment, és una manera de fer. No importa el “gran” que s’ha fet una Escola rural, l’essència d’aquest “savoir faire” i la seva pedagogia, perduren.
El mestre/a de referència, el mestre/a de capçalera, el mestre/a tutor, el mestre/a guia, el mestre/a acompanyant,.... l’estreta relació que es fa amb els alumnes, el grau de coneixement que ens tenim un dels altres ..., el mestre/a d’ER és el mestre generalista (que per altra banda sembla desaparèixer) amb una àmplia varietat de funcions més enllà de l’ensenyament - aprenentatge.
És clar que, perquè es doni tot això, l’actitud el mestre/a és important (com en tot tipus d’Escola) i també és important l’actitud del Departament d’Ensenyament envers aquestes escoles a l’hora dels concursos, dels trasllats, de les substitucions, de l’estabilitat, ...

Les Escoles Rurals també som diferents entre nosaltres, diferents per ubicació, per entorn, per geografia, per població, per tipus de famílies que atenem, per ser grans o petites,... però hi ha l’essència d’Escola rural que tenim en comú i que és la nostra raó de ser, la nostra raó d’estar aquí junts formant part del Secretariat. I perquè creiem que s’ha de tractar també la diversitat a tots els nivells, voldríem fer entendre que nosaltres ens trobem en realitats diferents: ruralia rural, ruralia urbana, ruralia tradicional, ruralia moderna, ...

L’Escola rural ja no és l’Escola de pocs recursos i aïllada, sinó una Escola dinàmica, flexible, complexa, heterogènia i de qualitat, model que pot servir per imaginar l’Escola pública catalana que voldríem en un futur.

És doncs aquesta l’Escola que cal vetllar perquè puguin seguir aportant un model pedagògic diferent i de qualitat, als grups de nens i nenes que segueixen aquesta opció educativa, aquest model d’Escola com a Escola model.
Aquest model hauria de ser mirall en una societat on la manca de temps, la competència i el rendiment volen arribar a ser (i s’està aconseguint) el pal de paller de les nostres vides, i diem mirall perquè definiríem el model pedagògic de l’ER com un model de viure i aprendre d’una manera senzilla, fàcil i agradable, ítems que ens aniria molt bé incorporar en el nostre quefer de cada dia.

 

 Necessitats de l'escola rural:

 

  1.- Interlocutor entre el Departament d’Ensenyament i l’Escola Rural
La serietat, la independència i la capacitat de treball que el Secretariat d’Escola Rural, com a grup autònom de la FMRP, ha demostrat des dels seus inicis creiem que ens dóna la força moral per a demanar que se’ns tingui en compte a l’hora de legislar i/o reglamentar l’escola pública de Catalunya. Cal recordar, ara i aquí, que si la mare de les ZER’s és l’Escola Rural el pare n'és el Secretariat.
El Secretariat, representatiu de tota l’Escola Rural de Catalunya, és el millor interlocutor entre l’administració educativa per poder negociar i posteriorment aplicar la normativa i la legislació que dia a dia anem aplicant a les escoles.
Molt sovint, per no dir sempre, l’Escola Rural va a remolc de les normatives que el Departament d’Ensenyament legisla per l’escola pública sense tenir en compte la casuística rural i és en l’aplicació on sorgeixen els problemes i divergències entre les diferents delegacions i serveix tècnics d’inspecció, al dependre de la sensibilitat de les persones que exerceixen els càrrecs.
Així doncs, creiem que hi hauria d’haver una persona en el Departament d’Ensenyament que vetllés per la normativa que dia a dia es va legislant i que fes de pont entre el Departament i el Secretariat.
Per la seva aplicació uniforme en tot el territori català hi hauria d’haver, en cada una de les delegacions, una persona entesa i sensible en Escola Rural.

2.- Legislació
El primer pas que hauria de donar-se és la revisió de l’Acord de Rurals, prorrogat des del 2.001, i donar-li el rang que li pertoqui per a ser d’obligat compliment. La revisió del ROC amb un apartat referent a l’Escola Rural.
El Reglament Orgànic de Centres d’Escola Rural –ROCER- podria donar compliment a la reglamentació que precisa l’Escola Rural.
No demanem que es legisli a part de la mal anomenada escola ordinària però si que demanem que tota la legislació contempli la diferenciació rural.
Demanem una reglamentació prou oberta per a encabir tota la casuística i diversitat rural. Hi ha ZER’s configurades per dues escoles de sis o set unitats cadascuna i paral·lelament hi ha ZER’s configurades per cinc o sis escoles d’una o dues unitats. I també hi ha Escoles Rurals aïllades que no formen part de cap ZER ni de cap Agrupació Funcional.
Com poder legislar per encabir i controlar aquesta extraordinària, i per altra banda enriquidora, diversitat?
Creiem que s’ha de confiar en la comunitat educativa receptora de la legislació. Comunitat Educativa formada per palesares, ajuntaments i mestres treballant conjuntament i condensadament vers l’alumnat. La Comunitat Educativa coneix més que ningú les necessitats educatives, coneix el territori i coneix les activitats educacionals que aquest territori li ofereix.
Clar estar que el Departament d’Ensenyament ha de promoure els mecanismes adients que vetllin per l’acompliment de la normativa vigent i dels projectes educatius proposats en cada comunitat educativa.
S’ha de potenciar el consens en el si dels Consells Escolars de ZER i dotar-los de la suficient autonomia per a endegar, consolidar i avaluar projectes d’innovació educativa.
Donat el cas d’haver-se d’aplicar la LOCE cal tenir en compte el buidat, estudi i consideracions que ha fet el GIER.

3.- Recursos
En primer lloc totes les ZER’s han de ser considerades, comparativament, d’una línia amb tots els recursos humans i materials.
A partir d’aquí cal establir uns criteris, no incloents, de nombres d’alumnes o de nombre d’unitats o de nombre de quilòmetres entre escoles de la ZER per a que puguin ampliar-se les dotacions humanes i materials sempre i quan acompleixin qualsevol dels considerants establerts d’alumnat, d’unitats o de quilometratge.
Humans.-
Tot l’alumnat d’Escola Rural ha de comptar amb el suport de les especialitats de Llengua Estrangera, Educació Física, Educació Musical i Educació Especial i amb el suport tècnic a la utilització de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació –TIC-.
Totes les ZER’s haurien de comptar amb un/a mestre/a de suport per a poder recolzar a l’alumnat amb necessitats educatives puntuals - immigració, aprenentatges de lecto-escriptura, etc. – substitucions menors, substitucions de les 25 hores de l’equip directiu de ZER, assistència de mestres a seminaris de TIC, .... a innovació, a formació, ...
Cal, doncs, dotar a les ZER’s amb un/a mestre/a més sense tutoria. Recuperar i/o crear la figura del/de la Mestre/a de reforç o de suport per les ZERs
Monitoratge.-
Per altra banda s'hauria de procurar que els ajuts per mantenir les escoles obertes unes hores abans i unes hores després dels horaris lectius arribessin també, i amb prioritat, a les escoles petites que tenen les mateixes necessitats i on l'AMPA no té els recursos que els hi exigeixen.
Materials.-
No demanem cafè per a tots, senzillament dotar a cada escola i a la ZER del material necessari per a poder aplicar els projectes d’innovació educativa que aprovi el Consell Escolar d’Escola o de ZER.

4.- Edificis escolars
Cal revisar, un per un, tots els edificis escolars. Hi ha edificis obsolets i sota mínims en quan a construcció, espai (m2/nen) i funcionalitat; així com: les instal·lacions d’enllumenat, calefacció, pintura, etc. Hi ha escoles que no tenen pati, …, l’hora d’esbarjo és a la plaça del poble, si n’hi ha una davant de l’escola.
S'hauria d'aconseguir que cada escola tingui, com a mínim, els espais que marca el departament sobre construccions escolars.
Potenciar els menjadors escolars i les escoles bressol. De comptar amb aquests servis en pot dependre la continuïtat d’una escola.

5.-Universitats
Cal que el Departament d’Ensenyament potenciï els Plans de Formació de Magisteri que contemplin en el seu currículum l’Escola Rural com tret diferenciador d’una pedagogia basada en la diversitat i aplicable a qualsevol escola per gran que sigui.
Al mateix temps aquesta sensibilitat l’hauria de concretar en ajuts als estudiants de magisteri que realitzin pràctiques en escoles rurals disperses en el territori.

6.- Municipalització
Cal esperar a conèixer la voluntat del Departament d’Ensenyament, però cal manifestar de bon principi la preocupació del SER i l’esgarrifança que ens produeix pensar que l’Escola pugui arribar a dependre de la voluntat de l’alcalde - alcaldessa de segons quins pobles.Demanem un compromís ferm dels Ajuntaments, regulat des de Política Territorial, ja que en són els responsables directes en el territori i en el dia a dia.
Per poder aconseguir un equilibri territorial real la gent ha de viure al poble i ha de disposar dels tots els serveis públics. L’Escola n’és un d’important, tan com qualsevol altre.
Per sil·logisme, doncs, l’Equilibri Territorial ha de comptar amb l’Escola de les “tres P”, l’Escola Rural: Petita, Pública i del Poble.

També tindrem coses a dir, clar que primer cal conèixer la voluntat del Govern de la Generalitat en la distribució territorial de Catalunya.
La nostra proposta passaria per la creació d’uns Consells Escolars Comarcals amb competències i pressupostos.

En definitiva el què demanem, i el què oferim, és un diàleg obert i seriós. Recuperar el saber fer i estar què vàrem tenir amb l’Honorable Conseller Joan Guitar quan va creure amb nosaltres, el Secretariat d’aquell moment, en la creació de Zones Escolars Rurals.
Políticament, administrativament, va resoldre l’especialització de les escoles petites
Pedagògicament ha fet que l’escola petita esdevingui un model d’escola.

 

 

Reptes de futur

 

  Molt lligat a tot el que hem dit anteriorment, a l’Assemblea de Moviments de Vilanova i la Geltrú (maig 2004), el Secretariat fa un seguit de propostes adeçades a superar els principals reptes que es plantegen les escoles de poble en aquest principi de segle.

 

Les realitats del món rural han canviat molt des de l’inici del Secretariat : En molts llocs del país es constata la desaparició de la pagesia i per tant d’una determinada manera de viure, la millora de totes les vies de comunicació, l’accés de la població a les noves tecnologies, l’augment de població, l’arribada de la immigració…Tot això fa que l’escola s’hagi de plantejar una sèrie de qüestions que ni tan sols s’imaginaven ara fa 25 anys…

 

La innovació

Des de sempre l’escola rural  s’ha distingit per l’especial manera de tractar la diversitat. Aquest és un dels aspectes que cal  continuar potenciant, ja sigui amb l’aplicació de metodologies que ho facilitin, amb un nombre adequat d’alumnes per aula, amb una bona coordinació dels equips pedagògics…Cal seguir estimulant el treball pedagògic organitzat per a facilitar l’autonomia de l’alumnat, la convivencia de nois i noies d’edats diferents a les aules, l’arrelament de l’escola al territori…

Creiem que el principal  repte que tenim plantejat els i les mestres que treballem a les escoles rurals, és el d’adaptar-nos a les realitats tan canviants d’aquest món que ens ha tocat viure, sense perdre cap d’aquelles característiques que ens han fet arribar a ser un model d’escola.


La participació

La participació de la comunitat.

Des de sempre, a moltes escoles petites, s’ha comptat amb la col.laboració i participació no tan sols de pares i mares (els més directament implicats en la formació del seus fills), si no també amb la de la comunitat . Així doncs hem vist  com la gent del poble,  artesans i treballadors diversos ( pagesos, ferrers, carters, boters, perruqueres, modistes…) han entrat a les aules per a ensenyar la seva feina, com avis i àvies ens han explicat tradicions i llegendes dels nostres pobles,  com persones ben diverses han ofert la seva col.laboració per a organitzar sortides, festes, per ensenyar-nos el territori…Tot plegat ha creat un sentiment de pertànyer a la comunitat i poc a poc han anat sorgint  això que ara anomenem comunitats d’aprenentage que d’una manera més estructurada possibilita la col.laboració de moltes persones en la tasca d’educar..

 

La participació a la ZER

 

No podem oblidar que una de les característiques més importants de les ZERs  es fonamenta en la participació dels diferents professionals que hi treballen en una tasca comú. No es tracta tan sols de repartir equitativament horaris de mestres especialistas i de compartir recursos materials., si no que la filosofia de les ZERs va més enllà. Justament ara, amb l’augment de plantilles a les escoles i amb l’augment d’alumnat i la seva diversitat, es fa més difícil mantenir l’estructura de les ZERs ja que ha deixat, en alguns casos, de ser una necessitat.

Però no es pot obviar la importància de compartir programes, projectes experiències…que tant ens han enriquit durant aquests anys. Per tant el Secretariat haurà de buscar noves fòrmules que permetin una nova manera de treballar en xarxa  que s’adaptin a les realitats actuals de l’escola.

 

La comunicació

Una de les avantatges que oferia la ZER era superar l’aïllament dels i les mestres que treballaven a les escoles dels  pobles  petits, a vegades escoles unitàries sense possibilitats de compartir el treball pedagògic amb cap altre professional. Avui en dia, les noves tecnologies han fet que ja no sigui cap dificultat accedir a tota mena d’informació, comunicar-se amb l’escola del poble del costat o amb una d’allunyada…

Però aquest mateix fet ens porta a un altre mena d’aïllament,  potser més difícil de superar i ben segur més difícil de definir i fins i tot de reconèixer : l’aïllament  de cada mestre/a a la seva aula, aquest jo ja m’organitzo, no em cal parlar amb ningú, això de la coordinació és una pèrdua de temps…

El Secretariat haurà de buscar noves fòrmules que facilitin el treball en xarxa de les escoles, el traspàs d’informació, d’experiències…tant si es forma part d’una ZER com si no.

 

La Formació

Tot el treball iniciat pel GIER cal que tingui continuïtat. La formació inicial dels futurs mestres és fonamental pel desenvolupament d’una escola de qualitat. Cal que els estudiants de magisteri sentin a parlar d’unes altres formes d’organització i metodològiques que les utilitzades a les escoles completes. I no tan sols que en sentin a parlar, si no que se’ls faciliti la possibilitat de fer pràctiques, de conèixer millor les ZERs i les Escoles Rurals.

La relació, la comunicació i la coordinació  amb la universitat, i concretament amb les facultats de Magisteri i Pedagogia, ja inicada, hauria de portar-se a terme a tot el territori i ser una eina d’utilitat a ambdues bandes.

 

La formació continuada  hauria de ser l’altre pilar que permetés assegurar la qualitat de l’ensenyament. Aquesta feina nostra és un anar fent camí, una descoberta constant… Moltes vegades hem cobert amb imaginació i bona voluntat la nostra tasca de cada dia, però això no és suficient, com tampoc és suficient que cada mestre/a participi en aquell curset que li interessi de forma personal. Cal veure les necessitats dels centres, de les ZERs… Els cursos d’assessorament a centres, acordats per la majoria del claustre, poden contribuir a millorar la coordinació entre etapes i àrees,  reforçar la línia d’escola i de ZER, i ajudar a millorar el dia a dia de les aules.

 

Ja per acabar, el nostre vot favorable  a la  continuïtat del Secretariat. Si després de gairebé 25 anys de vida, segueix convocant mestres d’arreu de Catalunya, els dissabtes al matí, a qualsevol lloc del país, deu ser per alguna cosa.

Aquesta possibilitat de compartir feina i il.lusions amb els companys de llocs tant diferents, de poder posar en comú experiències i problemes, de buscar entre tots solucions, de debatre les noves situacions, d’acollir i aglutinar les i els mestres de les escoles dels pobles de Catalunya… és massa important i encara massa necessària per a deixar-la perdre.

Aquest treball és un recull de diverses aportacions de membres del Secretariat i del GIER  a les Jornades, a la visita de la Consellera, a l’Assemblea de MRPs.

Setembre 2004

Secretariat d’Escola Rural de Catalunya