|
|
|
|
EL
SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL DE CATALUNYA
Reflexions prèvies Abans de parlar del Secretariat,
hem de
situar l’estat de
les escoles de poble a Catalunya, sobretot
des de la segona meitat del segle passat. Sense
aquesta
reflexió prèvia, es fa difícil comprendre tota la
tasca portada a terme per
tants mestres anònims que, des de la infraestructura que
suposava el
Secretariat d’Escola Rural, van canviar una realitat educativa que, en
la
majoria dels casos, estava abocada a la supressió
de les escoles de poble, sobretot si
aquests pobles estaven
situats en llocs d’accés difícil. En la dècada dels 60, es
porta a
terme a tot l’estat una
política de concentracions escolars. Es veu més
convenient portar l’alumnat de
ruralia als grans centres de la capital de comarca o de les ciutats.
Aquest
model d’escola es defensa davant els pares i mares dient que els seus
fills, en
aquestes escoles més grans tenen més possibilitats de
formació. A les
concentracions hi acostuma a haver menjadors, professors especialistes
de gimnàstica,
de música… A les famílies que es
quedaven
sense escola se’ls donaven
beques de transport escolar, de menjador i fins i tot allotjament
perquè
acceptessin, de més o menys bon grat,
de
traslladar
els infants a les concentracions escolars i deixar que les escoles dels
pobles,
sense cap recurs en aquell moment, anessin tancant les portes. Als mestres als quals se
suprimia la
plaça se’ls donava la possibilitat de presentar-se a unes
oposicions
restringides, se’ls donava el mateix reconeixement que els mestres
urbans,
se’ls hi possibilitava un trasllat a una escola gran… Hem de dir que alguna norma
aïllada
permetia la
supervivència d’algunes escoles de poble com ara la
resolució que concedeix un
complement econòmic als mestres que treballen en “escuelas de
difícil
desempeño” o una altra que constitueix com a centres preferents
a l’hora de
rebre ajuts per a organitzar el servei de menjador, les escoles on
assisteixen
alumnes procedents de masos dispersos. La Ley General
d’Educación de 1970 accelera el procés de
concentració amb la
insistència en la graduació escolar i
en la igualtat d’oportunitats. Durant tot aquest període
el
Ministeri d’Educació tenia molt
clar que s’havia entrat en un procés de concentració
escolar creixent i
irreversible. El medi rural estava condemnat a quedar-se sense escoles. Moviments de Renovació
Pedagògica
L’origen del Secretariat
només
s’entén associat a la lluita
per a la millora de l’escola pública, la renovació
pedagògica i els moviments
de mestres. El Secretariat experimentarà un desenvolupament
paral.lel al de
l’escola en el medi rural. Primeres Jornades L’any 1979, l’ICE de la UAB
organitza les
primeres Jornades
d’Escola Rural de Catalunya que es celebren els dies 15 i 16 de juny i
que es
plantegen els següents objectius : -
Reunir l’esforç d’equips
de mestres
que
es preocupen per l’escola rural. -
Recollir algunes
experiències
personals
de mestres que pateixen els problemes així com també les
experiències
realitzades en el camp de la formació dels mestres. -
Demanar a les institucions que
havien
iniciat estudis sobre alguns temes relacionats ambl’escola rural que
els
posessin a l’abast dels mestres
( Departament d’Ensenyament i Cultura de
la Generalitat, la Inspecció
Tècnica d’EGB i el Departament de
Planificació de l’ICE de
l’Autònoma). -
Encoratjar el treball per a
poder
organitzar unes segones Jornades de
l’Escola Rural. 1980 – 87 :
L’origen i el desenvolupament del concepte de Zona Escolar Rural.
L’any 1980 es celebren a
Tàrrega
(Urgell) les Segones Jornades sota el lema ”Aturem les concentracions”
“Comencem a parlar de zona o sector escolar”. S’inicia aquí un
procés
participatiu, crític i creatiu en el qual, al costat del
protagonisme dels
moviments de mestres d’escola rural, hi conflueixen altres sectors i
institucions. Aquest procés va
definint-se al
llarg de les següents dates: -
1983 : Terceres Jornades, a Sant
Pere
Pescador (Alt Empordà). Apareix la idea d’agrupar escoles.
Assumpció de
competències plenes pel Departament d’Ensenyament. -
1984 : Quartes Jornades, a Valls
(Alt
Camp). Organitzades per l’ICE + Grup de
Mestres de l’Alt Camp + C.R.P. de l’Alt Camp. Anàlisi de la
realitat de
l’escola rural. El document de l’Urgell – Segarra sobre la zona
escolar. Presentació
d’altres experiències a nivell estatal: El Valle de
Amblés (Àvila). -
1985 : Cinquenes Jornades, a la
Seu
d’Urgell (Alt Urgell). Constatació que l’Escola Rural existeix.
L’Administració
no contempla cap especificitat. Jornades clau en el procés de
definició de la
ZER. Proposta de la creació d’una taula de grups d’Escola Rural
(Inici del
Secretariat). S’elabora un pla de suport pels mestres i pels itinerants. -
1985 : Primera reunió de
la taula
de
grups a Manresa. Hi assisteixen onze grups de diferents comarques. -
1986 : Trobada a Saifores
(Baix
Penedès) El Secretariat d’Escola Rural es vincula a la
Federació de Moviments
de Renovació Pedagògica de Catalunya.
És en aquesta trobada on
es
concreten les funcions del Secretariat : - Representar l’Escola Rural de
Catalunya. - Potenciar, extendre i difondre
el Moviment d’Escola Rural. - Recollir i canalitzar temes
concrets de la problemàtica i reivindicar la resolució
dels problemes. - Vetllar pel coneixement i
divulgació del material pedagògic o
de referències
de material didàctic que
preparen els grups d’escola rural. - Propostes de temes a debatre
en
les Jornades.
A partir d’aleshores es succeixen
reunions del Secretariat a Vilafranca
del Penedès i a Igualada. Participen
mestres d’escola rural del Pla de
l’Estany, Alt Urgell - Cerdanya, Bages,
Berguedà, Osona, Baix
Montseny, Montsant – Serra de Prades, Alt
Camp, Alt i Baix Penedès,
Alt i Baix Empordà, Priorat, Anoia… -
1986 : El Gabinet
d’Orientació
Educativa del Departament d’Ensenyament convoca un Seminari sobre
Escola Rural -
1987 : Sisenes Jornades, a
Banyoles
(Pla de l’Estany). En aquestes Jornades es presenta i es debat
intensament
aquest nou model d’Escola que serà la ZER. Hi participen 200
mestres.
Ha sigut un llarg camí, un intens procés
de discussió, d’elaboració i
experimentació pràctica que finalment
culmina amb la presentació del
Projecte
de Zones per a l’Escola Rural.
A la cloenda de les Jornades, el
Conseller Joan Guitart es compromet a
enllestir i publicar el decret de
constitució de les ZERS. Hem de dir que, a l’inici
d’aquest procés, en el nostre país, hi ha nombroses
escoles que, amb el suport
dels primers ajuntaments democràtics, amb la participació
entusiasta de pares i
mares i amb el coratge i voluntat de
servei de molts mestres, han iniciat ja un canvi
important a les escoles rurals: -
Han obert vies de
participació a la
Comunitat Educativa. -
Han buscat alternatives
vàlides a
les
concentracions que mantenen els principis d’igualtat d’oportunitats i
de
graduacions escolars. -
Demostren, en la seva tasca
pedagògica
diària, que una escola petita garanteix una
educació de qualitat. -
Comencen a compartir recursos
humans i
materials amb escoles properes. -
Es comencen a obrir llars
d’Infants
lligades a les escoles rurals, que evitaran que els més petits
marxin dels
pobles i no retornin ja a les escoles. -
Es posen en marxa menjadors
escolars
amb voluntat de servei als infants que viuen lluny del poble on hi ha
l’escola
i es comencen a gestionar ajudes per al transport i el menjador. Les primeres
ZERs. Fins el
juliol de l’any 1988 no es publica el
Decret de constitució de les ZERs., que es completa en diferents
ordres de
convocatòria del procés de constitució i
d’establiment de les funcions dels òrgans de govern. El 9 d’abril de 1990 es creen
les
primeres 15 ZERs de Catalunya : De bat a bat, Llaromí, Font del
Cuscó, Borredà-Vilada,
Moianés, Les Goges,
Tramuntana, Cerdanya, Guicivervi, La
Segarra, El Solsonès, Montsant-Serra de Prades, Priorat Oest,
Atzavara i Riu
Avall. El procés de
constitució i la
consolidació de les ZERs, omple el contingut de les reunions de
treball del
Secretariat, que es fan trimestralment a Avinyonet del Penedès
(Alt Penedès). Final d’un
procès -1990 : Setenes Jornades a
Comarruga / El Vendrell (Baix Penedès) . L’aplicació de
la LOGSE a l’Escola
Rural. La nova llei educativa ordena el sistema educatiu espanyol i
català.
S’analitzen les línies bàsiques d’adequació de
l’escola rural en aquest nou marc
legal. Hi participen 150 mestres. Els temes tractats són :
* L’Educació Infantil
* L’Educació obligatòria
* La Formació del professorat Les setenes jornades posen al
descobert les mancances del sistema educatiu i
en concret de l’Escola Rural per afrontar el repte que
suposa la
Reforma. Un intens debat es concretarà amb la reclamació
a l’Administració
educativa dels recursos i de les
plantilles necessàries per a continuar la tasca iniciada pel
Secretariat . -
1991 : Moià
(Moianès) i La
Llacuna
(Anoia) són seus de dues trobades pedagògiques sobre el
Projecte Educatiu i la
informàtica. -
1993 : Vuitenes Jornades a
Cervera
(Segarra). Es fa balanç de l’aplicació del model ZER., es
reflexiona sobre
l’ordenació de l’escola rural i les
perspectives de futur. La fira de material
didàctic que
s’hi exposa fa evident el progrés qualitatiu de la
renovació pedagògica a
l’escola rural. -
1994 :
Es crea la Mesa Estatal d’Escola Rural a Madrid, com a
àmbit de treball
de la Confederación. Hi participa el Secretariat
juntament amb altres mestres de diferents comunitats autònomes :
Castella – La
Manxa, Aragó, País Basc, Galícia, Canàries,
Andalucia… A part de conèixer altres
realitats, compartir experiències, la Mesa elabora diferents
documents de
treball :
* La LOGSE y la Escuela Rural
(1995).
* Análisis de la Organización de
la Educación en el medio rural
(1996).
* Formación del profesorado de la
escuela rural (1997).
* Profesorado Especialista y de
apoyo en la organización de la
Escuela Rural (1998). * Transición entre
Enseñanza
Primaria i Secundaria (1999). A partir de l’any 2000 comencen les dificultats per a fer reunions
ja que el govern no dóna cap tipus de subvenció a la
Confederación. L’any 2001
ja no es convoca cap reunió de la
Mesa
Estatal d’Escola Rural per motius econòmics. Considerem que va
ser una bona
experiència de treball que si fos possible s’hauria de reprendre. -
1995 : Intent de crear una
coordinadora
europea de desenvolupament rural : ADELE. Tot i que es fan reunions
diverses
amb la participació del Secretariat i de mestres d’altres
països (França,
Espanya, Portugal i País de Gal.les) les dificultats
econòmiques i de llengua
fan que aquest projecte duri poc temps i no pugui portar a terme gaires
activitats. -
1995 : Pràctiques
d’estudiants de mestres a les escoles rurals. -
1995 : El Consell Escolar de
Catalunya
organitza a Lleida la seva jornada anual de reflexió amb el tema
“ Present i
futur de l’Escola Rural”, amb un alt índex d’assistència
(425 persones
inscrites) . La Jornada és una mostra de la presència de
l’Escola Rural i del
Secretariat en l’educació catalana. -
1996 : Novenes Jornades a St.
Pere de
Vilamajor. El Reglament Orgànic de Centres (ROC) planteja
força inquietud als
mestres d’Escola Rural per la manera homogeneitzadora i excessivament
reglamentada que planteja per aquest tipus d’escola. Es fan moltes
reclamacions
tant sobre plantilles com sobre les millores professionals del
professorat. -
1997 : Es treballa l’articulat
del ROC,
però no es pot arribar a cap acord entre el Departament i els
representants de
les escoles. -
1998 : Desenes Jornades a La
Molina. Es
fa balanç dels 10 anys del Decret de creació de les ZERs
i s’analitza el seu
funcionament. Es reflexiona, també,
sobre la
trajectòria del Secretariat. Es fa un intent d’incorporar al
Secretariat altres
estaments de la Comunitat Educativa com AMPAs, Sindicats, Unió
de Pagesos… Aquesta etapa veu néixer
algunes
realitats importants influïdes pel Secretariat : ·
Jornades a diferents comarques ·
Constitució del Grup
Interuniversitari
d’Escola Rural (1995). ·
Jornades d’Escola Rural pels
estudiants
de mestre (1996). ·
Document sobre assignatures
(1998). ·
El llibre Trabajar
en escuela
Rural dels M.R.P.s ·
Presència de membres del
Secretariat en
diferents Escuelas de Verano i
altres cursos de formació de Castella - La
Manxa, Galícia, Andalucia, Aragó… L’actualiat de l’Escola Rural
Es podria dir que el Secretariat inicia el treball d’aquest nou
segle amb una
Jornada de
reflexió que es celebra a Vic, el 7 de setembre de 1999. Les demandes dels
i de les mestres
assistents van dirigides sobretot a dos aspectes : a)
Treball
pedagògic (el dia a dia a l’escola) b)
Exigència de
millores a l’Administració (aplicació
del ROC) Les reunions del Secretariat
comencen a ser itinerants i es planifica el treball dels diferents
cursos
tenint en compte aquestes demandes. A cada reunió es
dedica un temps a
debatre els problemes comuns a la majoria de les ZERs i a planificar
estratègies d’actuació i demandes al Departament, que
generalment van adreçades
a l’aplicació del ROC, que ha estat aprovat a les reunions entre
Departament i
Sindicats, però que no acaba
d’arribar a
les Escoles. Per
altra part, els mestres es reuneixen en
petit grup : especialistes, primària, infantil… i tracten dels
temes que els
interessen , comparteixen material pedagògic. Durant aquest període
de temps també
s’han demanat que es faci al menys un Secretariat a l’any per a tractar
un tema
pedagògic concret, amb l’assistència d’algun expert en el
tema. Es presenta un
programa de matemàtica per a la diversitat, el “Divermat”;
“L’Aventura de la
vida” (un programa de prevenció de les
drogodependències), Filosofia 3-18… -
Febrer 2001 : Trobada
de les Escoles Petites de Mallorca i les
Rurals de Catalunya. A l’Escola del Pla de na
Tesa, a l’illa de Mallorca, té lloc la primera
trobada del Secretariat amb mestres que
treballen a les escoles petites de les Balears. Són dos dies de
coneixement
mutu, d’intercanvi d’experiències, de convivència, de
reflexió sobre altres
realitats que ens van ser molt profitoses. XI Jornades
a Torruella de Montgrí (Baix
Empordà) , 29 i 30 de juny de 2001
Aquestes Jornades es
plantegen com
una continuació de la tasca encetada en les reunions del
Secretariat i
s’organitzen entorn a la presentació de tallers de
reflexió i de pràctica
educativa. Es presenten
experiències sobre les
anomenades comunitats d’aprenentatge i es fan diversos tallers: de
teatre, de
relació, de contes…, tots en aquesta línia
d’aprofundiment i millora del
treball pedagògic. Molts mestres destaquen com a més
interessant de les Jornades l’estructura de xerrades i tallers : teoria – pràctica –
teoria (retroalimentació). Consolidació del GIER
( Grup
Interuniversitari d’Escola Rural)
Tot i que es va crear l’any
95, cal
destacar l’impuls que, en els darrers temps, s’ha donat des d’aquest
Grup de
Professors de totes les universitats catalanes, a la formació
inicial dels
mestres i de l’esforç que s’ha realitzat perquè coneixin l’Escola Rural, donant una visió de la
història, de la realitat del món rural, de
l’organització i la gestió, de la
metologia específica… Curs 2002 – 2003 : Curs
d’extensió
universitària La
pràctica Educativa a l’Escola Rural. Per
primera vegada els mestres de les Escoles
Rurals de Catalunya són cridats a participar en la
realització d’un curs de
formació de mestres, conjuntament amb els professors de les
universitats
catalanes. L’objectiu és donar a conèixer als estudiants
de pedagogia,
magisteri i d’altres Facultats una visió de la història,
de la realitat del món
rural, de l’organització i gestió, de la metodologia
específica, dels recursos,
potenciant les pràctiques a l’Escola
Rural. També hem de dir que
abans del 2002
algunes universitats ja sol.licitaven la col.laboració dels
mestres de rural
per a participar en seminaris relacionats amb l’Escola Rural i poder
exposar
les seves experiències i reflexions. En moltes ocasions, alguns
d’aquests
professors de la Universitat, assisteixen
a les reunions del Secretariat. Valorem molt positivament
totes aquestes experiències que fomenten la
col.laboració i la comunicació entre la Universitat i els
mestres, entre la
teoria i el dia a dia a l’escola. 2003 : XII Jornades a
Poblet (La Conca de Barberà) En aquestes Jornades el tema
central
és el benestar emocional tant dels alumnes com dels mestres. Es segueix en la línia
de reflexió
teòrica – aplicació pràctica. Els tallers són de
ciències
experimentals, educació visual i plàstica, aprenentatge
cooperatiu,
organització de ZER, escola unitària… La LOCE (Ley
Orgánica de la Calidad de la Educación)
també ocupa força temps del debat educatiu, ja que afecta el funcionament de l’Escola Rural i es tornen
a sentir veus que, com en altres èpoques, proposen la
desobediència civil
d’aquesta llei. És la primera vegada
en molts anys
que, a les Jornades, no es compta amb la presència i la
participació de
l’Administració Educativa. La Consellera
Marta Cid
assisteix a una
reunió del
Secretariat. - Ulldemolins (Priorat) 27 de
març
de
2004 Tot i que sempre s’havia comptat
amb la
presència
institucional a les Jornades d’Escola
Rural (excepte a les de Poblet), mai cap
Conseller/a havia participat en una jornada de treball del Secretariat. Per això aquesta trobada
es va
preparar de manera especial i
diferents grups de mestres van dissenyar el seu contingut: - L’Escola Rural: Un model
d’escola i una
escola model. - Necessitats de l’Escola Rural. Voldríem destacar algunes
de les
aportacions de la
Consellera al Secretariat, ja que van
fer que totes les persones presents sortíssim de la
reunió amb l’esperança que
els canvis tantes vegades demanats es comencessin a fer realitat. -
Defugir la rigidesa i afavorir
la
flexibilitat a l’hora de repensar el
funcionament de les escoles. -
Importància de preservar
l’escola
rural
per afavorir l’equilibri territorial. -
Reivindicar competències
exclussives en
Educació. -
Possibilitat de discutir i
aprovar en
el Parlament una Llei Catalana d’Educació. -
Reivindicar el reconeixement de
la
tasca feta per equips directius i professorat. -
Una societat basada en
l’igualtat
d’oportunitats comença a l’escola. -
Voluntat de construir un
país sense
guetos, un país sencer, per als nostres fills. El futur del
Secretariat i de l’Escola Rural Tot i els grans canvis
experimentats en el
món rural i per
tant en les escoles d’aquest àmbit, voldríem
fer tot una sèrie de reflexions,
ja expressades en la visita de
la consellera i en l’Assemblea de Moviments de Renovació
Pedagògica de Vilanova
(maig 2004), que ens ajudaran a dissenyar el camí per on podem
avançar en la
millora educativa. Escola Rural :
un model d’escola i una escola model
L’Escola
Rural, l’Escola de les tres “p”: petita, de poble i pública,
és una Escola arrelada al territori, que dóna
vida al municipi, que a
vegades n’és el pal de paller i/o dinamitzadora d’una part de la
vida que el
poble genera, que aglutina activitats, persones i que és motiu
de trobada. Un
poble sense Escola és un poble solitari que desemboca, en la
majoria de vegades,
al seu abandonament per part dels seus habitants. Un
dels motors de l’ER. és la ZER (Zona Escolar Rural) que coordina les
escoles amb uns criteris organitzatius i educatius
encarats a optimitzar i rendibilitzar al màxim els recursos
humans i materials
de què disposem. El
paper de la mestra
o del mestre d’ER., un altre motor important,
sinó vital, de
l’ER. Ser mestre o mestra d’Escola Rural és un sentiment,
és una manera de fer.
No importa el “gran” que s’ha fet una Escola rural, l’essència
d’aquest “savoir
faire” i la seva pedagogia, perduren. Les
Escoles Rurals també som diferents entre nosaltres, diferents
per ubicació, per
entorn, per geografia, per població, per tipus de
famílies que atenem, per ser
grans o petites,... però hi ha l’essència d’Escola rural
que tenim en comú i
que és la nostra raó de ser, la nostra raó d’estar
aquí junts formant part del
Secretariat. I perquè creiem que s’ha de tractar també la
diversitat a tots els
nivells, voldríem fer entendre que nosaltres ens trobem en
realitats diferents:
ruralia rural, ruralia urbana, ruralia tradicional, ruralia moderna, ... L’Escola
rural ja no és l’Escola de pocs recursos i aïllada,
sinó una Escola dinàmica,
flexible, complexa, heterogènia i de qualitat, model que pot
servir per
imaginar l’Escola pública catalana que voldríem en un
futur. És
doncs aquesta l’Escola que cal
vetllar perquè puguin seguir aportant un model pedagògic
diferent i de
qualitat, als grups de nens i nenes que segueixen aquesta opció
educativa,
aquest model d’Escola com a Escola model. Necessitats
de l'escola rural: 1.-
Interlocutor entre el Departament
d’Ensenyament i l’Escola Rural 2.-
Legislació 3.-
Recursos 4.-
Edificis escolars 5.-Universitats 6.-
Municipalització També
tindrem coses a dir, clar que primer cal conèixer la voluntat
del Govern de la
Generalitat en la distribució territorial de Catalunya. En
definitiva el què demanem, i el què oferim, és un
diàleg obert i seriós.
Recuperar el saber fer i estar què vàrem tenir amb
l’Honorable Conseller Joan
Guitar quan va creure amb nosaltres, el Secretariat d’aquell moment, en
la
creació de Zones Escolars Rurals. Reptes de
futur Molt
lligat
a tot el
que hem dit anteriorment, a l’Assemblea de Moviments de Vilanova i la
Geltrú
(maig 2004), el Secretariat fa un seguit de propostes adeçades a
superar els
principals reptes que es plantegen les escoles de poble en aquest
principi de
segle. Les realitats del món
rural han
canviat molt des de l’inici
del Secretariat : En molts llocs del país es constata la
desaparició de la
pagesia i per tant d’una determinada manera de viure, la millora de
totes les
vies de comunicació, l’accés de la població a les
noves tecnologies, l’augment
de població, l’arribada de la immigració…Tot això
fa que l’escola s’hagi de
plantejar una sèrie de qüestions que ni tan sols
s’imaginaven ara fa 25 anys… La innovació Des de sempre l’escola rural s’ha distingit per l’especial manera de
tractar la diversitat.
Aquest és un dels aspectes que cal continuar
potenciant, ja sigui amb l’aplicació de metodologies
que ho facilitin, amb un nombre adequat d’alumnes per aula, amb una
bona coordinació
dels equips pedagògics…Cal seguir estimulant el treball
pedagògic organitzat
per a facilitar l’autonomia de l’alumnat, la convivencia de nois i
noies
d’edats diferents a les aules, l’arrelament de l’escola al territori… Creiem que el principal repte que tenim plantejat els i les mestres
que
treballem a les escoles
rurals, és el d’adaptar-nos a les realitats tan canviants
d’aquest món que ens
ha tocat viure, sense perdre cap d’aquelles característiques que
ens han fet
arribar a ser un model d’escola. La
participació La participació de la
comunitat. Des de sempre, a moltes
escoles
petites, s’ha comptat amb la col.laboració i participació
no tan sols de pares
i mares (els més directament implicats en la formació del
seus fills), si no
també amb la de la comunitat . Així doncs hem vist com la gent del poble, artesans
i treballadors diversos ( pagesos,
ferrers, carters, boters, perruqueres, modistes…) han entrat a les
aules per a
ensenyar la seva feina, com avis i àvies ens han explicat
tradicions i
llegendes dels nostres pobles, com
persones ben diverses han ofert la seva col.laboració per a
organitzar
sortides, festes, per ensenyar-nos el territori…Tot plegat ha creat un
sentiment de pertànyer a la comunitat i poc a poc han anat
sorgint això que ara anomenem
comunitats
d’aprenentage que d’una manera més estructurada possibilita la
col.laboració de
moltes persones en la tasca d’educar.. La participació a la
ZER No podem oblidar que una de
les
característiques més importants de les ZERs
es fonamenta en la participació dels diferents
professionals que hi
treballen en una tasca comú. No es tracta tan sols de repartir
equitativament
horaris de mestres especialistas i de compartir recursos materials., si
no que
la filosofia de les ZERs va més enllà. Justament ara, amb
l’augment de
plantilles a les escoles i amb l’augment d’alumnat i la seva
diversitat, es fa
més difícil mantenir l’estructura de les ZERs ja que ha
deixat, en alguns
casos, de ser una necessitat. Però no es pot obviar
la importància
de compartir programes, projectes experiències…que tant ens han
enriquit durant
aquests anys. Per tant el Secretariat haurà de buscar noves
fòrmules que
permetin una nova manera de treballar en xarxa que
s’adaptin a les realitats actuals de l’escola. La comunicació Una de les avantatges que
oferia la
ZER era superar l’aïllament dels i les mestres que treballaven a
les escoles
dels pobles petits,
a vegades escoles unitàries sense
possibilitats de compartir el treball pedagògic amb cap altre
professional. Avui
en dia, les noves tecnologies han fet que ja no sigui cap dificultat
accedir a
tota mena d’informació, comunicar-se amb l’escola del poble del
costat o amb
una d’allunyada… Però aquest mateix fet
ens porta a
un altre mena d’aïllament, potser
més
difícil de superar i ben segur més difícil de
definir i fins i tot de
reconèixer : l’aïllament de
cada
mestre/a a la seva aula, aquest jo ja m’organitzo, no em cal parlar amb
ningú,
això de la coordinació és una pèrdua de
temps… El Secretariat haurà
de buscar noves
fòrmules que facilitin el treball en xarxa de les escoles, el
traspàs
d’informació, d’experiències…tant si es forma part d’una
ZER com si no. La Formació Tot el treball iniciat pel
GIER cal
que tingui continuïtat. La formació inicial dels
futurs mestres és
fonamental pel desenvolupament d’una escola de qualitat. Cal que els
estudiants
de magisteri sentin a parlar d’unes altres formes d’organització
i
metodològiques que les utilitzades a les escoles completes. I no
tan sols que
en sentin a parlar, si no que se’ls faciliti la possibilitat de fer
pràctiques,
de conèixer millor les ZERs i les Escoles Rurals. La relació, la
comunicació i la
coordinació amb la universitat, i
concretament amb les facultats de Magisteri i Pedagogia, ja inicada,
hauria de
portar-se a terme a tot el territori i ser una eina d’utilitat a
ambdues
bandes. La formació continuada hauria
de ser
l’altre pilar que permetés assegurar la qualitat de
l’ensenyament. Aquesta
feina nostra és un anar fent camí, una descoberta
constant… Moltes vegades hem
cobert amb imaginació i bona voluntat la nostra tasca de cada
dia, però això no
és suficient, com tampoc és suficient que cada mestre/a
participi en aquell
curset que li interessi de forma personal. Cal veure les necessitats
dels
centres, de les ZERs… Els cursos d’assessorament a centres, acordats
per la
majoria del claustre, poden contribuir a millorar la coordinació
entre etapes i
àrees, reforçar la
línia d’escola i de
ZER, i ajudar a millorar el dia a dia de les aules. Ja per acabar, el nostre vot
favorable a la continuïtat
del Secretariat. Si després de
gairebé 25 anys de vida, segueix convocant mestres d’arreu de
Catalunya, els
dissabtes al matí, a qualsevol lloc del país, deu ser per
alguna cosa. Aquesta possibilitat de
compartir
feina i il.lusions amb els companys de llocs tant diferents, de poder
posar en
comú experiències i problemes, de buscar entre tots
solucions, de debatre les
noves situacions, d’acollir i aglutinar les i els mestres de les
escoles dels
pobles de Catalunya… és massa important i encara massa
necessària per a
deixar-la perdre. |
||
|
Aquest
treball és un recull de diverses aportacions de
membres del Secretariat i del GIER a les
Jornades, a la visita de la Consellera, a l’Assemblea de MRPs. Setembre 2004 Secretariat
d’Escola Rural de Catalunya
|
||
