6 . Necessitats de l'escola rural:
6.1.- Interlocutor entre el Departament d’Ensenyament i l’Escola
Rural
La serietat, la independència i la capacitat de treball que
el Secretariat d’Escola Rural, com a grup autònom de
la FMRP, ha demostrat des dels seus inicis creiem que ens dóna
la força moral per a demanar que se’ns tingui en compte
a l’hora de legislar i/o reglamentar l’escola pública
de Catalunya. Cal recordar, ara i aquí, que si la mare de
les ZER’s és l’Escola Rural el pare n'és
el Secretariat.
El Secretariat, representatiu de tota l’Escola Rural de Catalunya,
és el millor interlocutor entre l’administració
educativa per poder negociar i posteriorment aplicar la normativa
i la legislació que dia a dia anem aplicant a les escoles.
Molt sovint, per no dir sempre, l’Escola Rural va a remolc
de les normatives que el Departament d’Ensenyament legisla
per l’escola pública sense tenir en compte la casuística
rural i és en l’aplicació on sorgeixen els problemes
i divergències entre les diferents delegacions i serveix
tècnics d’inspecció, al dependre de la sensibilitat
de les persones que exerceixen els càrrecs.
Així doncs, creiem que hi hauria d’haver una persona
en el Departament d’Ensenyament que vetllés per la
normativa que dia a dia es va legislant i que fes de pont entre
el Departament i el Secretariat.
Per la seva aplicació uniforme en tot el territori català
hi hauria d’haver, en cada una de les delegacions, una persona
entesa i sensible en Escola Rural.
6.2.- Legislació
El primer pas que hauria de donar-se és la revisió
de l’Acord de Rurals, prorrogat des del 2.001, i donar-li
el rang que li pertoqui per a ser d’obligat compliment. La
revisió del ROC amb un apartat referent a l’Escola
Rural.
El Reglament Orgànic de Centres d’Escola Rural –ROCER-
podria donar compliment a la reglamentació que precisa l’Escola
Rural.
No demanem que es legisli a part de la mal anomenada escola ordinària
però si que demanem que tota la legislació contempli
la diferenciació rural.
Demanem una reglamentació prou oberta per a encabir tota
la casuística i diversitat rural. Hi ha ZER’s configurades
per dues escoles de sis o set unitats cadascuna i paral·lelament
hi ha ZER’s configurades per cinc o sis escoles d’una
o dues unitats. I també hi ha Escoles Rurals aïllades
que no formen part de cap ZER ni de cap Agrupació Funcional.
Com poder legislar per encabir i controlar aquesta extraordinària,
i per altra banda enriquidora, diversitat?
Creiem que s’ha de confiar en la comunitat educativa receptora
de la legislació. Comunitat Educativa formada per palesares,
ajuntaments i mestres treballant conjuntament i condensadament vers
l’alumnat. La Comunitat Educativa coneix més que ningú
les necessitats educatives, coneix el territori i coneix les activitats
educacionals que aquest territori li ofereix.
Clar estar que el Departament d’Ensenyament ha de promoure
els mecanismes adients que vetllin per l’acompliment de la
normativa vigent i dels projectes educatius proposats en cada comunitat
educativa.
S’ha de potenciar el consens en el si dels Consells Escolars
de ZER i dotar-los de la suficient autonomia per a endegar, consolidar
i avaluar projectes d’innovació educativa.
Donat el cas d’haver-se d’aplicar la LOCE cal tenir
en compte el buidat, estudi i consideracions que ha fet el GIER.
6.3.- Recursos
En primer lloc totes les ZER’s han de ser considerades, comparativament,
d’una línia amb tots els recursos humans i materials.
A partir d’aquí cal establir uns criteris, no incloents,
de nombres d’alumnes o de nombre d’unitats o de nombre
de quilòmetres entre escoles de la ZER per a que puguin ampliar-se
les dotacions humanes i materials sempre i quan acompleixin qualsevol
dels considerants establerts d’alumnat, d’unitats o
de quilometratge.
Humans.-
Tot l’alumnat d’Escola Rural ha de comptar amb el suport
de les especialitats de Llengua Estrangera, Educació Física,
Educació Musical i Educació Especial i amb el suport
tècnic a la utilització de les Tecnologies de la Informació
i la Comunicació –TIC-.
Totes les ZER’s haurien de comptar amb un/a mestre/a de suport
per a poder recolzar a l’alumnat amb necessitats educatives
puntuals - immigració, aprenentatges de lecto-escriptura,
etc. – substitucions menors, substitucions de les 25 hores
de l’equip directiu de ZER, assistència de mestres
a seminaris de TIC, .... a innovació, a formació,
...
Cal, doncs, dotar a les ZER’s amb un/a mestre/a més
sense tutoria. Recuperar i/o crear la figura del/de la Mestre/a
de reforç o de suport per les ZERs
Monitoratge.-
Per altra banda s'hauria de procurar que els ajuts per mantenir
les escoles obertes unes hores abans i unes hores després
dels horaris lectius arribessin també, i amb prioritat, a
les escoles petites que tenen les mateixes necessitats i on l'AMPA
no té els recursos que els hi exigeixen.
Materials.-
No demanem cafè per a tots, senzillament dotar a cada escola
i a la ZER del material necessari per a poder aplicar els projectes
d’innovació educativa que aprovi el Consell Escolar
d’Escola o de ZER.
6.4.- Edificis escolars
Cal revisar, un per un, tots els edificis escolars. Hi ha edificis
obsolets i sota mínims en quan a construcció, espai
(m2/nen) i funcionalitat; així com: les instal·lacions
d’enllumenat, calefacció, pintura, etc. Hi ha escoles
que no tenen pati, …, l’hora d’esbarjo és
a la plaça del poble, si n’hi ha una davant de l’escola.
S'hauria d'aconseguir que cada escola tingui, com a mínim,
els espais que marca el departament sobre construccions escolars.
Potenciar els menjadors escolars i les escoles bressol. De comptar
amb aquests servis en pot dependre la continuïtat d’una
escola.
6.5.-Universitats
Cal que el Departament d’Ensenyament potenciï els Plans
de Formació de Magisteri que contemplin en el seu currículum
l’Escola Rural com tret diferenciador d’una pedagogia
basada en la diversitat i aplicable a qualsevol escola per gran
que sigui.
Al mateix temps aquesta sensibilitat l’hauria de concretar
en ajuts als estudiants de magisteri que realitzin pràctiques
en escoles rurals disperses en el territori.
6.6.- Municipalització
Cal esperar a conèixer la voluntat del Departament d’Ensenyament,
però cal manifestar de bon principi la preocupació
del SER i l’esgarrifança que ens produeix pensar que
l’Escola pugui arribar a dependre de la voluntat de l’alcalde
- alcaldessa de segons quins pobles.
Demanem un compromís ferm dels Ajuntaments, regulat des
de Política Territorial, ja que en són els responsables
directes en el territori i en el dia a dia.
Per poder aconseguir un equilibri territorial real la gent ha de
viure al poble i ha de disposar dels tots els serveis públics.
L’Escola n’és un d’important, tan com qualsevol
altre.
Per sil·logisme, doncs, l’Equilibri Territorial ha
de comptar amb l’Escola de les “tres P”, l’Escola
Rural: Petita, Pública i del Poble.
També tindrem coses a dir, clar que primer cal conèixer
la voluntat del Govern de la Generalitat en la distribució
territorial de Catalunya.
La nostra proposta passaria per la creació d’uns Consells
Escolars Comarcals amb competències i pressupostos.
En definitiva el què demanem, i el què oferim, és
un diàleg obert i seriós. Recuperar el saber fer i
estar què vàrem tenir amb l’Honorable Conseller
Joan Guitar quan va creure amb nosaltres, el Secretariat d’aquell
moment, en la creació de Zones Escolars Rurals.
Políticament, administrativament, va resoldre l’especialització
de les escoles petites
Pedagògicament ha fet que l’escola petita esdevingui
un model d’escola
