13es JORNADES DEL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL: “L’ESCOLA EN UN MÓN RURAL CANVIANT"

Article publicat a EL PERIÓDICO  el 6 de juliol del 2005   ENTREVISTA // MONTSE BATISTE, MESTRA "El mestre de poble ha deixat de ser intocable" • La societat rural evoluciona i els col.legis s'han d'adaptar als nous alumnes GEMMA TRAMULLAS Mataró, 1972 Coordina el Secretariat d'Escola Rural Fa anglès en tres centres No encaixa en la imatge de mestra rural que el públic va aplaudir a Ser y tener, la pel.lícula francesa que l'any passat va renovar la fe en un sistema educatiu basat en el carisma del tutor de classe (per cert, ella ni l'ha vist). Però els professors de poble del segle XXI s'assemblen més a Montse Batiste que al personatge de Georges Lopez. En unes recents jornades sobre escola rural, un centenar d'ensenyants van analitzar els canvis a què s'enfronten. --¿Com defineix una escola rural? --És una escola petita, molt arrelada en el territori. Ens agrada dir que són les escoles de les tres pes: petites, públiques i de poble. N'hi ha unes 430 a Catalunya, agrupades en 100 zones escolars rurals (ZER). En total, són 14.500 alumnes. --¿Quants nens té als tres centres en què vostè fa anglès? --A Blancafort hi ha 25 alumnes; a Vilaverd, 25, i a Vimbodí, 59. Les tres escoles pertanyen a la zona escolar rural (ZER) de Poblet. --¡Un luxe! Els fills de la ciutat no caben a les aules i aprenen envoltats de ciment, soroll i presses. --És una realitat que ens queda lluny i tampoc ens agrada comparar l'escola de ciutat amb la de poble, perquè són diferents. Tant de bo els que no poden triar poguessin venir aquí perquè a vegades, per un alumne, es pot tancar una escola. --¿Com és l'alumne de poble? --En general, arriba a l'escola amb il.lusió i està motivat. En canvi, el nen de la ciutat sembla que no va amb tanta il.lusió a l'escola, potser perquè no rep un tracte tan personal. En un centre petit els coneixes a tots, des que són petits fins que es fan grans. El tracte és més humà. Saps qui són, què fan i què és el que els agrada. --Al sortir de classe es poden quedar jugant al carrer. ¡Quina sort! --Poder fer això és molt important per a un nen. Jo, quan era petita, només ho podia fer quan venia al poble a l'estiu. Em passava el dia al carrer amb la colla i els meus pares estaven tranquils perquè sabien amb qui anava i on. --¿Què marca la identitat d'un centre rural? --El fet que, des de sempre, l'escola ha estat diversa perquè hi ha diferents edats en un mateix grup. Quan expliques una cosa, ho expliques per a tots. Encara que et dirigeixis als de 5 anys, els de 3 i 4 també t'escolten. Els grans expliquen als petits el que ells ja saben i així reforcen els seus coneixements al mateix temps que els transmeten. --¿Els mestres rurals també pateixen el desacatament descarat? --No, però el mestre de poble ha deixat de ser intocable. Abans el que deia anava a missa; ara, a vegades, se li dóna la raó a l'alumne. --En lloc d'exigir ajudes perquè pares i mares puguin passar més temps amb els fills, vostès demanen que s'obrin guarderies als pobles. ¿No és una llàstima? --Doncs sí. S'hauria de tendir cap a la flexibilitat d'horaris, instal.lar guarderies a les empreses, treballar des de casa, com es fa en altres països. Als pobles sol haver-hi avis i altres familiars que es poden encarregar dels nens, però tot això també està canviant. Si es vol mantenir l'escola de poble, s'han d'assegurar uns certs serveis com ara la guarderia i el menjador. --¿Els nens de poble arriben igual de preparats que els de ciutat als estudis superiors? --Sí. I a més a més hi arriben amb altres hàbits de treball. Són més autònoms i responsables. No és que siguin perfectes, però estan habituats a treballar sols mentre el mestre està amb els altres. --¿Com van de coneixements? --Fa dos anys, Ensenyament va examinar nens de totes les escoles de Catalunya sobre unes competències bàsiques en certes assignatures i els resultats van ser superiors en els centres rurals. --¿Per què? --El tracte més personal amb l'alumne ajuda a detectar de seguida les seves necessitats i les seves diferències. --¿Quin és el repte més gran a què s'enfronten? --La falta d'espai. Aquí mateix, a la Conca de Barberà, hi ha escoles que abans tenien 10 alumnes i que ara en tenen 20 o 30 i són tots a les mateixes aules. Això passa, i molt pitjor, a les ciutats, i costa que les ampliacions arribin fins aquí. --¿Tanquen molts centres per falta d'alumnes? --No en sé el nombre, però fa dos anys va tancar l'escola del Vilosell, a les Garrigues, on treballava jo. --¿Quants alumnes tenia? --Es va quedar amb menys de cinc, que és el mínim. Es diu que, quan un poble es queda sense escola, es mor una mica, perquè ja no hi ha nens jugant al carrer. És una gran pèrdua. A les escoles rurals se les ha de mimar perquè no tanquin. Aquesta és la nostra lluita.