COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT
El dia 25 d’octubre de 2001 vuit representants del Secretariat d’Escola Rural compareixen davant la Comisió d’Ensenyament i Cultura a partir d’una petició feta per grup Iniciativa els Verds, arran de la celebració de les X Jornades d’Escola Rural celebrades a La Molina, l’octubre de 1998.
Assisteixen al Parlament les següents persones:
Comença la presentació a les 12’15h del migdia, amb la intervenció d’en Joan Soler que els dóna les xifres sobre què representa l’Escola Rural en relació a la totalitat d’escoles de Catalunya. A continuació explica a grans trets una mica d’història des dels anys 70, fins avui en dia.
Pren la paraula la Maria Guilera que parla de com va néixer el Secretariat i què fa avui (àmbit de la FMRP): grups de treball, organització i gestió, mesa estatal...
En Miquel parla de l’Escola Rural en números, de les dotacions econòmiques, del material informàtic, de la modificació del ROC, dels menjadors, de les llars d’infants i reclama un interlocutor amb l’Administració.
A les 12’45 la Roser Boix explica què és el Grup Interuniversitari: els objectius, els lligams amb el Secretariat, les Jornades que es fan amb els futurs mestres, el document que s’està elaborant per incloure el tema de rurals a les assignatures troncals de la carrera, les pràctiques en l’escola rural i la recerca.
A continuació el President de la Comissió dóna la paraula als diferents grups parlamentaris.
Demana perdó pel retard, ja que fa dos anys que es va demanar aquesta compareixença.
Agraeix la feina del SER: el seu voluntarisme fa que l’Escola Rural funcioni bé.
Pel que fa a aspectes econòmics es meravella que es pugui "viure" amb 170.000 pessetes.
Invita a la resta de diputats(¿) a que visitin les escoles rurals.
Considera important la renovació del ROC.
PREGUNTES:
- Seria bo un pla estratègic per a l’Escola Rural?
Agraeix la presència.
El tema de Rural surt sovint a la Comissió Cultural del Parlament. Com a debat antiquat sortia si l’Escola Rural era una escola de qualitat. L’Escola Rural treballa continguts que la urbana no pot aportar: el contacte, la proximitat entre alumne i profesor, la proximitat amb l’entorn, el contacte entre nens de diferents edats.
El cost de l’Ensenyament fora del món urbà hauria de tenir una inversió més alta en el món urbà i no tenir en compte el nombre de persones que afecta. ( Similitud entre l’ús i la subvenció per part de tothom d’infraestructures com ara el Liceu)
PREGUNTES:
- Quants professors hi ha actualment treballant a l’Escola Rural?
- Com va la reobertura de centres?
- Un nen/a on millor està escolaritzat és al seu municipi?
- Llar d’infants: s’ha pensat a comptabilitzar la llar d’infants amb el nombre total de nens de l’escola?
No és el representant que hauria de ser aquí. Ha arribat tard.
Veu que hi ha un esforç del SER.
PREGUNTES:
- I què fa la Conselleria? S’hauria de prendre més en sèrio i dedicar-hi més temps.
Agraïment del treball del SER i del model de treball: analitza el dia a dia i busca la manera de compartir i fer propostes per avançar.
Alava la relació del SER amb la Universitat.
Proposició no de llei de donar suport, i que no depengui tant del voluntariat.
Exemple de qualitat i renovació pedagògica per part del SER.
El ROC ( pel que fa ales ZERs) mostra com des de l’administració hi ha un allunyament de la realitat
PREGUNTES I PROPOSTES:
- Perquè els itinerants no poden formar part de l’Equip Directiu?
- Com es fa la reobertura d’escoles? Posar objectius clars des de l’Administració. S’ha de donar la possibilitat de reobertura per la importància de l’escola dins el poble-
- Quin ha de ser el paper de l’Escola Rural com a referent d’un poble? Què passa amb els nens d’un poble on no hi ha biblioteca?
- S’hauria de donar suport a l’Escola Rural amb el tema de transport i menjador. Les beques haurien de potenciar l’escola rural. Sobre el preu del menjador creu que hi ha d’haver dificultats.
- Conexió entre les pròpies escoles de la ZER i altres escoles per mitjans informàtics. Quins treballs s’estan fent? Quin futur?
- Les tardes de reunions setmanals, perquè no ha de ser possible per a totes les ZERs?
5.- Convergència i Unió. Sr Lledó.
Agraeix la compareixença.
Em donat una mostra de foscos i clars de l’Escola Rural.
Valora el voluntarisme però no és suficient per a prestigiar la feina.
L’Escola Rural té un paper important perquè represena el 18% del total d’escoles. Un 4% dels alumnes van a l’Escola Rural. Segons quines comarques un 25% segons quines un 2%.
Pren nota del que s’ha dit per fer-ho arribar al Govern.
Estan convençuts que no hi ha cap Alcade que no vulgui l’Escola.
PREGUNTES:
- Vol saber la nostra opinió sobre l’Escola Rural a la resta de l’Estat o a Europa.
RESPOSTES
Sobre el Pla Estratègic, que no fos per donar solucions iguals per a tothom. Tenir-ho en compte. Por a que es pensi per a tothom igual. Traçar grans línies i que cada ZER tingués la seva singularitat. Per exemple creant centres d’ESO de rural amb el 1r cicle.
Pel que fa al paper del Departament, no hem de dir què ha de fer el Departament. Als anys 80 hi havia un treball conjunt entre el Departament i el SER. Això es troba a faltar. Sí que s’ha fet una reunió amb la Consellera, però falta inter-relació.
Sobre el paper de l’Escola Rural, l’ ER és el centre cívic i cultural del poble. Si es té mapa amb les característiques és més facil.
L’organització a altres comunitats Autònomes va per CRA. A Europa hi ha models similiars a les ZERs
Tenir en compte les competències bàsiques, a rural hi ha metodologies diferents. La gran riquesa de les escoles rurals hauria de passar a les escoles grans.
Trencar horaris, només hi ha més rigidesa quan entren els especialistes.
S’està formant una xarxa de Coordinació d’escoles 3-12, que és molt semblant al SER.
Sobre la Llar d’infants explica el procés del seu poble. L’etapa de 0-3 és educativa. Demanar que estiguin atesos amb totes les lletres. Qui ha d’anar al davant? Titulació.
Els edificis: actualment moltes escoles estan tirant i pujant envans segons les necessitats.
El menjador és una peça important de l’escola rural. Moltes vegades deixen el nen si hi ha menjador.
La Conselleria dota de material informàtic i no de què fer-ne i com coordinar-lo.
Sobre els itinerants es demana que puguin pertanyer a l’Equip Directiu i el Secretari del Consell Escolar tingui vot quan siguiun director d’escola. (ROC)
L’escola no salva un poble, li dóna vida social. Ajuda un a l’altre
La idea dels CRA va sortir de Catalunya. Els CRA ens van passar la mà per la cara en intercanvi de nens: CRIE ( Centros Rurales de Innovación Educativa) estades d’una setmana tot pagat, tipus els Camps d’Aprenentatge d’aquí.
Pel que fa al transport molts nens de rural l’utilitzen, i perquè nens de ciutat no poden escollir anar a rural ?
Metodologia: hi ha una pàgina WEB del SER. Moltes Escoles i ZER també tenen la seva pàgina web També hi ha els Satis de Zer (SZER), on tothom treballa semblant.
Els nens de 12 a 16 anys tornen a l’escola a buscar informació, a consultar l’enciclopèdia o a conectar-se a internet.
Per què no es poden crear centres d’ESO d’una línia, semi-rurals?
A la Mesa Sindical s’està negociant com tirar enavant l’ensenyament. De l’Escola Rural se’n parla molt poc. Sobre la resta de l’Estat aquí som els tercers més mal pagats. No ens mereixem aquest tracte.
TV3, el programa 30 minuts, va salvar una escola rural de la Cerdanya.