|
|
Reunió del Secretariat d'Escola Rural
|
|
|
ACTA DE LA REUNIÓ DEL SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL Olesa de Bonesvalls, 12 de gener de 2008
Assistents (40 persones) Representants de les ZERS de: l’Empordanet, Solsonès, Vall de l’Aranyó, Tramuntana, Subirats, Cep de Sis, Bages, Riu Ondara, Riu Avall, Riu Set, Berguedà Centre, l’Oliver, El Sió, Guiciverri, Guilleries, Poblet i Alt Pallars. Escoles d’Olesa de Bonesvalls, d’Avinyonet del Penedès, St. Cugat Sesgarrigues. Laura Domingo en nom del GIER, Gerard Navés del Sindicat USTEC-STES, Anna Morelló del Sindicat CGT. Rosa Elena Codina dels Serveis Educatius de l’Alt Penedès, Debora de Barcelona. Raül Manzano i Ricard Aymerich de la FMRP.
L’Alcalde d’Olesa de Bonesvalls ens dóna la benvinguda al seu municipi i ens desitja continuar treballant a favor de les escoles rurals. La directora de l’Escola ens ensenya el CEIP Pont de l’Arcada i ens explica les transformacions tan importants que ha viscut l’escola d’Olesa.
Temes tractats 1.- Debat sobre les bases de la Llei d’Educació Passem les diapositives preparades per la passada Junta de la Federació perquè serveixin per a iniciar el debat. En Ricard Aymerich, president de la Federació, fa una lectura comentada i centrem el debat en els punts de justificació de la Llei, Autonomia, professorat i servei públic. L’Escola Rural no es cita en cap apartat de les bases de la Llei. Potser no cal, però en una primera lectura hi veiem alguns perills, com ara: - “Centres de diferents nivells sota una mateixa direcció” Podria anar en la línia de fer desaparèixer les direccions de les escoles petites. - En tot l’apartat de planificació de l’oferta educativa només es parla del nombre màxim d’alumnat. No es diu res del nombre necessari perquè s’obri una escola en un poble o perquè no es tanqui. - En l’apartat d’autonomia, creiem que seria necessari citar que existeixen les ZERS. L’Escola rural no pot ser gestionada per cap altra entitat que pel sistema públic. - Quant a l’apartat de formació, es dóna per fet que tots els centres es podran acollir als Plans de Formació. No es tenen presents les necessitats de les escoles petites i allunyades. Cal impulsar la formació inicial i continuar la tasca de fer conèixer a la Facultat l’especificitat de l’Escola Rural. - Tot i que creiem imprescindible la participació dels municipis, creiem que també s’hauria de pensar en entitats supramunicipals, com ara els Consells Comarcals. Les beques i els ajuts haurien de tenir en compte els trasllats als llocs d’estudi. El representant d’USTEC, felicita a la FMRP pel document que es va fer amb les aportacions de la Junta de Manlleu. Manifesta, però, la seva preocupació perquè la postura poc crítica (al seu entendre) expressada pels MRPs davant les bases de la Llei, no es diu amb l’analisi i els dubtes que surten en el document. Sobre l’Escola Rural opina que no cal que es citi especificament, cal que la Llei sigui prou àmplia perquè hi capiguem totes les escoles. Amb aquesta Llei es culpabilitza al professorat . Veure els apartats de direcció, avaluació, accés… Quant a la zona educativa hi veu el perill que el professorat es tracti com un peó, sense drets… La representant de la CGT opina que al Secretariat no és el lloc per a exposar els punts de vista dels Sindicats, sino que hem vingut tots a debatre les bases de la Llei. L’informe PISA no és tan desfavorable als centres públics com ens han volgut fer creure. En Tous es felicita per la participació dels Sindicats en les reunions del Secretariat i opina que hem de demanar que l’accés als llocs de treball ha de ser igual per tothom, per concurs o per selecció, tant a la pública com a la concertada. Cal garantir equips estables fins i tot a les zones allunyades. Incentius? Per què la Llei només parla de l’Avaluació dels centres públics? Tots estem d’acord en la postura dels MRPS sobre Autonomia: Que la responsabilitat s’assumeixi a partir de tota la comunitat educativa i no es personalitzi en la figura del director/a. Ens preocupa que pugui gestionar un centre educatiu una entitat sense ànim de lucre. La gestió municipal pot suposar, en alguns casos la privatització perquè els serveis es poden externalitzar. Raül: Agraïment a la USTEC i la CGT per assistir a les reunions del Secretariat, però considera que la funció dels MRPs és donar llum sobre alguns aspectes i després que cadascú faci la seva reflexió. Sobre Autonomia, en el document escrit l’any 93, ja vam dir el que pensàvem. Per nosaltres el que compta és el paper de la comunitat educativa, no la figura del director. El servei públic ha d’incidir en tots els centres sostinguts amb fons públics. Ricard: La Llei ha de partir del Pacte Nacional per l’Educació . En alguns punts de les bases, les entitats signants del Pacte no ens hi veiem reflectides. Hem d’omplir de contingut les paraules de la Llei (equitat, excelència…) Creiem que cal un debat ampli i a fons sobre les bases de la Llei (el que hi ha escrit i el que no diu) Intentarem trobar punts comuns amb les entitats del MUCE i ser un interlocutor per al Departament. Ens cal trobar un document que sumi i que sigui fruit del consens, i per això cal intentar-ho. La Federació ho farà. Tampoc no volem la privatització ni la jerarquització de l’Escola. Si no hi ha un procés de debat, o bé no se’ns escolta o no es vol saber res d’una interlocució plural i col·lectiva, potser haurem de dir que cal anar a les mobilitzacions. Però, abans, cal intentar-ho.
Propostes Cal trobar la manera de participar en el redactat de la Llei. És un moment important. Fer arribar a l’Administració la necessitat de tenir en compte l’especificitat de les escoles petites El model educatiu del país ha de ser el públic. L’Autonomia ha de garantir un sistema transparent d’accés i el control de les escoles concertades. Mateixos drets i deures. Tothom haurà de cedir una mica el seu espai. Control del diner públic. Valoració de la zona educativa com a projecte educatiu que abarqui tota l’educació obligatòria i la no obligatòria. Cal donar la importància que es mereix a la coordinació i als equips docents. El càrrec del director/a ha de ser consensuat i tenir autonomia.
2.- Observatori de l’Educació en el Món Rural En Raül ens explica en quin punt estem i els aspectes que s’han treballat des de les Jornades. L’observatori es defineix a partir de quatre àmbits:
a. Recerca b. Recull i difusió de bones pràctiques c. Centre de documentació d. Elaboració de materials
Justificació: Recollida de bones pràctiques. Centre de documentació que pugui fer anàlisi de les normatives, que reculli els treballs sobre escola rural que es porten a terme arreu… Elaboració de material didàctics útils també a l’ER. L’Observatori està constituït per una vintena d’entitats que treballen tant amb les escoles com en el món educatiu al pobles. S’ha proposat de demanar un projecte de I+D des de la universitat, per tal d’iniciar l’àmbit de recerca. L’Observatori és una entitat autònoma sota l’aixopluc de la Fundació del Món Rural. Fins ara no tenim una font de finançament. Dubte: Si l’Observatori està pensat com un organ consultiu, quin cas ens hauran de fer les administracions davant les nostres propostes? Debat sobre l’elaboració de material: Molt important tenir present la relació entre la teoria i la pràctica, la relació amb la universitat és imprescindible. Si l’ER ha de ser innovadora necessita disposar de materials didàctics que siguin útils i que estiguin a l’abast. Als mestres ens costa escriure. Si l’elaboració del material va lligat a la recollida de bones pràctiques serà més fàcil. Segur que ens pot aportar una riquesa que ara no ens donen els cursos de formació permanent. Propostes - Que les entitats enviïn al Plenari persones estretament vinculades al món rural. - Que el comité tècnic estigui format per 3 persones del GIER i 3 del Secretariat. Acordem que del Secretariat en formin part l’Assumpta, el Raül i la Maria. - Pensar el perfil de les persones que es responsabilitzin i hagin de treballar en cadascun dels àmbits. - Font de finançament lligada al treball per projectes i obtenir subvencions per a cada projecte concret. - Convocar la primera reunió del Plenari al març.
3.- Altres qüestions - Des de la ZER del Sió es llegeix una carta al Departament perquè les ZERs amb poc alumnat, que no tenen administratiu, en puguin tenir. S’acorda que es farà arribar a totes les ZERs de Catalunya perquè si estan en la mateixa situació també ho demanin. El Secretariat s’adhereix a aquesta demanda. - En una altra carta, s’acorda de demanar, una altra vegada, la itinerància dins la ZER dels administratius. - Es demana de tornar a parlar de l’organització de la sisena hora i els problemes de coordinació que suposa per les ZERs, en el proper Secretariat. - El Secretariat es presenta al Congreso de REDES de innovación educativa. L’Objectiu és donar a conèixer el treball en xarxa. Els dies 2 i 3 de febrer aniran a Madrid l’Assumpta Duran i la Isabel Viaplana per a explicar la nostra organització. - Catalunya agafa la presidència de la Confederación de Movimientos de Renovación Pedagógica de l’Estat. Un dels nostres objectius de treball hauria de ser tornar a obrir la Mesa Estatal de Escuela Rural. - Es convoca el proper Secretariat al Solsonès (ja es concretarà el poble) pel dia 8 de març de 2008 (dia de reflexió i de la dona treballadora…) |