|
SECRETARIAT D’ESCOLA RURAL A BENIFALLET Acta de la
reunió del Secretariat d’Escola Rural. Benifallet, 2 de desembre de 2006 36 Assistents : Representants de les ZERS: Riu
Avall, Riu i Serra, Montsant-Serra de Prades, L’Oliver, Poblet, L’Empordanet,
Solsonès, Tramuntana, Baix Ter, Baix Camp Sud, El Sió, Riu Set, Bages, Ports
Algans, Vall de l’Aranyó, Font de l’Aiguadí. Àngel Ismael del Grup de Mestres
de les Terres de l’Ebre, Maria Guilera de l’Escola d’Avinyonet i Anna Morelló
del Sindicat CGT. Salutació Els mestres de Benifallet han convidat el Sr. Alcalde
perquè ens dongui la benvinguda al seu poble. Ens anima a visitar les coves de
Benifallet i a fer bona feina en benefici de l’Escola del país. Li
agraïm totes les atencions que ha tingut vers els assistents al Secretariat. Ordre del
dia 1.- Informacions - Jornada d’Escola Rural al Tírvia (Pallars Jussà) Reunió de directors de 2.- L’Educació per a El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya porta a debat el tema de la nova assignatura
que, amb la implantació de Una vegada acordats el objectius que pretén aconseguir
aquesta nova matèria escolar, el Departament d’Educació donarà una sèrie
d’orientacions perquè el poguem adaptar a la realitat tan diversa dels nostres
centres. Els objectius tenen tres aspectes fonamentals: - Aprendre a ser autònom. - Aprendre a conviure. - Aprendre en un món global. Constatem que, a la majoria de les nostres escoles, ja
es fa un treball seriós que ensenya a l’alumnat a ser un bon ciutadà o
ciutadana. Algunes pràctiques docents ben segur que ajuden a millorar la
convivència i la participació de tots i totes. les mestres explicaven que el
fet de conèixer un ajuntament per dins, com es fan unes eleccions, comentar
alguna notícia diariament, fer amb regularitat assemblees… ja és “Educació per
a la ciutadania”. Per algunes escoles, potser no calia fer obligatòria
aquesta matèria, però el fet que sigui avaluable i que formi part del
curriculum, pot ajudar perquè en els llocs on no es fa res, s’hagin de tractar
aquests temes. De totes maneres, si les escoles ho han de fer soles,
si la societat en general i les famílies en particular no s’impliquen , de ben
poc servirà que sigui obligatori fer aprendre als nostres nens i nenes què vol
dir ser un bon ciutadà avui. No es pot dir al professorat: “Vosaltres feu i a
veure què aconseguiu”… Els mitjans de comunicació també han de treballar en
l’educació per a la ciutadania. Per acabar, les mestres i els mestres d’Escola Rural,
tenim clar que, en aquesta i en altres assignatures, el més important és el COM
s’ensenya. No es pot parlar de la democràcia i no fomentar la participació a
l’escola i a la classe. No es pot parlar de drets i deures sense cumplir-los i
fer-los complir. Ensenyar i aprendre a ser un bon ciutadà del segle XXI
és el repte més important que té plantejat l’escola i la s 3.- Aplicació de la sisena hora a l’Escola Rural Es fa una roda d’intervencions de les ZERs que
apliquen la sisena hora per tal de fer un seguiment que pugui ajudar a preveure
mesures per la seva aplicació a la totalitat d’Escoles Rurals, el curs que ve. Les aportacions dels assistents van anar en la línia
de: - Dedicació d’aquesta hora a actvitats com : filosofia 3-12, ed. emocional, preparació de les festes de l’escola, ed. en valors, expressió oral, càlcul mental, TIC, habilitat matemàtica… -Costa una mica de fer les coordinacions de les ZERS. Algunes
han optat per trobar-se de - En general el recursos humans han arribat a temps (Excepte alguna ½ jornada). Les substitucions costen una mica de cobrir. A algunes escoles allunyades de les ciutats grans, costa que arribin especialistes. -La valoració que en fan les escoles que apliquen aquesta
sisena hora és positiva, tot i que creiem que per a fer una valoració encara és
una mica aviat. Referent a la carta dels companys de
les comarques gironines, ens expliquen que allà només una ZER ha fet aquest
curs la sisena hora, però com que s’ha aplicat la reducció horària dels
mestres, els ha faltat gent. Això ha sigut una manca de previsió de recursos
humans. Acords sobre aquest tema: - Demanar al Departament que faci una bona
previsió dels recursos humans necessaris per a poder aplicar el curs vinent la
sisena hora i la reducció horària dels mestres
a la totalitat de les escoles rurals de Catalunya. - Facilitar que les ZERS
puguin disposar de dues tardes mensuals per a dedicar a la coordinació. 4.- Projectes d’Innovació
Educativa i Escola Rural Les ZERS Punt.Edu, que tenen una dotació de ½ jornada,
s’han trobat amb el problema legal que comporta que aquesta persona no pot ser
itinerant. Hem fet gestions des del Secretariat per tal de solucionar-ho però
encara no hi ha resposta del Departament. Acords : -Cal que el Departament creï la figura de l’observador de
l’Escola Rural, ja que sempre es pensa tot per a escoles grans i que estan en
un sol edifici. -Itinerància permesa sempre que vagi lligada a un Projecte de
ZER. -Que la formació específica per a tirar endavant un Projecte
es faci per respodre a una necessitat, no en funció de les distàncies. -Que les persones que tiren endavant els projectes, encara que
siguin interins, tinguin possibilitats de quedar-se en el centre. 5.- Precs i qüestions - Es proposa
que, des del Secretariat es faci arribar
una carta de felicitació al Pep Baluja amb motiu del Premi Catalunya
d’Educació 2006. - Presentació del número d’Octubre de - Manca formació als administratius
de les ZERS Acord: Demanar al Departament
que no enviï qualsevol persona a fer d’administratiu. -Premi Leandre Colomé per l’Escola d’Ulldemolins, pel treball realitzat sobre els seus 80 anys
d’història. VEU DE
MESTRE/A L’Educació per a El Secretariat d’Escola Rural de Catalunya, a la
reunió que va tenir lloc a Benifallet el passat dissabte, dia 2 de desembre, va
portar a debat el tema de la nova assignatura que, amb la implantació de Una vegada acordats el objectius que pretén aconseguir
aquesta nova matèria escolar, el Departament d’Educació donarà una sèrie
d’orientacions perquè la puguem adaptar a la realitat tan diversa dels nostres
centres. Els objectius tenen tres aspectes fonamentals: -Aprendre a ser i actuar de manera autònoma. - Aprendre a conviure. - Aprendre a ser ciutadans i ciutadanes en un món global. Constatem que, a la majoria de les nostres escoles, ja
es fa un treball seriós que ensenya a l’alumnat a ser un bon ciutadà o
ciutadana. Algunes pràctiques docents, ben segur que ajuden a millorar la
convivència i la participació de tots i totes. Les mestres explicaven que el
fet de conèixer un ajuntament per dins, com es fan unes eleccions, comentar
alguna notícia diariament, fer amb regularitat assemblees, tractar amb equitat
la diversitat d’alumnat… ja és “Educació per a la ciutadania”. Per algunes escoles, potser no calia fer obligatòria
aquesta matèria, però el fet que sigui avaluable i que formi part del
curriculum, pot ajudar perquè en els llocs on no es fa res, s’hagin de tractar
aquests temes. De totes maneres, si les escoles ho han de fer soles,
si la societat en general i les famílies en particular no s’impliquen, de ben
poc servirà que sigui obligatori fer aprendre als nostres nens i nenes què vol
dir ser un bon ciutadà avui. No es pot dir al professorat: “Vosaltres feu i a
veure què aconseguiu”… L’Educació per a la ciutadania no és una tasca que hagi
d’assumir l’escola en solitari. Les famílies i la societat en són directament
responsables i també han de pensar quin és el paper que els pertoca. Els
mitjans de comunicació també han de treballar en l’educació per a la
ciutadania. Per acabar, les mestres i els mestres d’Escola Rural,
tenim clar que, en aquesta i en altres assignatures, el més important és el COM
s’ensenya. No es pot parlar de la democràcia i no fomentar la participació a
l’escola i a la classe. No es pot parlar de drets i deures sense complir-los i
fer-los complir. Ensenyar i aprendre a ser un bon ciutadà del segle XXI
és el repte més important que té plantejat l’escola i la societat. |