SECRETARIAT D'ESCOLA RURAL DE CATALUNYA
Medinyà – 19 de febrer de 2005 Acta de la sessió del Secretariat d’Escola Rural Salutació de la coordinadora del Secretariat: Montse Batiste Es demana la presentació de cada un i una dels assistents a la sessió. La Montse B recorda les adreces de correu i de la web del Secretariat Presentació de la ZER "Baix Ter"que avui és anfitriona d’aquesta sessió del Secretariat. La fa el seu director i diu que Medinyà forma part de la ZER des de l’any 97, junt amb Sant Jordi i Cervià. Participen conjuntament de sortides, trobades temàtiques, eixos transversals i confecció de revistes escolars. Les trobades de mestres sempre es fan a Medinyà, encara que la seu és a Cebrià. Demanda del PSC: S’explica que aquesta demanda es pot concretar en un interès per conèixer la realitat de l’Escola Rural a Catalunya, solicitant la presència d’alguna persona d’aquest colectiu en les reunions de l’àmbit d’educació del seu partit. S’espera rebre la proposta per part d’algun representant del PSC a la sessió següent del secretariat. La Maria G. explica que en Blai Gassol serà l’interlocutor per part del Dp d’Educació amb el Secretariat. Ara caldrà redactar les demandes concretes per fer-li arribar les nostres peticions. Premis: MESTRES 68. S’explica l’acte del dia anterior a l’U de G, on el Secretariat va rebre el premi que se li havia concedit i es mostra el guardó. Titella del Secretariat: Se’n faràn més i segurament el preu serà entre 15 o 16 euros. Es podran encarregar durant les properes Jornades a Berga. Es parla de la necessitat de fer Projectes per accedir als nous programes d’innovació que es van proposant des del Dep. Bibliomedia, llengües extrangeres a EI, plans d’entorn, aules d’acollida, etc… El Pere, director de Mediyà creu que és un bon moment per fer arribar també noves demandes de cara a l’E Rural i parlar de l’acord de mínims de rural que cal revisar. La Marta Barrera explica que des del Dep s’havia suggerit que fora bo que el Secretariat fes arribar ara les seves demandes. Es fan comentaris sobre el decret d’elecció de directors i la Rosa Campà asegura que en cap dels nous documents apareguts s’anomena l’escola rural S’explicita la preocupació per el nou model d’escoles rurals al que poc a poc es va arriban en alguns centres; escoles petites que esdevenen escoles cícliques o escoles d’una línia. Surgeix el conflicte de seguir o no dins la ZER. Caldria repensar un nou model de ZER que respongui a la nova realitat on calgui? Grups de treball: A - Jornades d’Escola Rural a Berga: dies 30 de juny i 1 de juliol B - Demandes al Dep d’Educació C - Municipalització i autonomia de centres D - Famílies, horaris etc.   Grup A El tema de les Jornades és :" L’Escola en un món rural canviant". Els i les mestres del Berguedà es faran càrrec de la infraestructura. El proper dissabte un grup anirem a veure l’alberg i les altres instal.lacions Convidarem les autoritats a l’acte de cloenda perquè puguin escoltar les propostes. Grup B Com que el tema de les demandes al Departament és força complicat, quedem trobar-nos a la Federació i decidir el contingut de la carta per demanar l’entrevista amb el Sr. Blai Gasol. Entenem que no podem concretar massa les demandes, sino que cal demanar una línia d’actuació diferent. Adjuntem la proposta de treball que es va debatre als grups de treball C i D. Grup C FAMÍLIA I EDUCACIÓ L’escola mai sustituex el paper socilaitzador de la família. L’escola ha de portar la iniciativa en l’oferta de relacions am la família. La conciliació d’horaris escolars i laborals demana un esforç col.lectiu dels diferents sectors. Dimensió individual de la participació família-escola. Contracte: Compromís de pautes mutuament establertes entre escola i família. Informació del Projecte Educatiu i dels serveis del Centre. Horari de tutoria pels professors i permisos laborals per als pares i mares. Dimensió col.lectiva de la participació família-escola. Reconeixement de la tasca de les AMPA. El Consell Escolar de Centre : òrgan de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa (no òrgan de gestió). Promoure programes de formació o escoles de pares. L’escola i les necesitats horàries de les famílies. Sisena hora lectiva / Permaneència ala centre. Servei d’acollida. Calendari: vacances, adaptacions al clima… Activitats educatives més enllà de l’horari lectiu. L’educació no formal té 3 reptes clau : qualitat, equitat i coresponsabilitat. Qualitat : coherència educativa / professionalització dels serveis / regular les activitats… Equitat : cofinançament de les activitats, beques… Coresponsabilitat : acords escoles – AMPA, amb els municipis, foment de mesures per a reduir el cos de serveis… Grup D CORESPONSABILITAT DELS AJUNTAMENTS AMB L’EDUCACIÓ Principis de coresponsabilitat dels ajuntaments amb l’educació. Necessitat d’autonomia de gestió tant per part dels centres com dels ajuntaments. Més enllà del que marca la llei… Competències generals. Planificació de l’oferta educativa local i procés d’escolarització. Titularitat i manteniment dels edificis. Competències de gestió. Participació en la gestió dels serveis de menjador i transport. Competències sobre ensenyaments no obligatoris. 0-3 : Responsabilitat sobre el centres, professorat, ordenació de l’activitat educativa, admissió d’alumnes… Formació d’adults. Alfabetització nouvinguts… Competències davant les noves necessitats educatives. Vigilància de l’escolaritat obligatòria. Obertura dels centres fora de l’horari escolar. Coordinació del coneixement entre els centres i el seu entorn. Programes d’atenció a la població amb necessitats específiques. QÜESTIONS És convenient que, a Catalunya, es plantegi un increment de responsabilitats municipals en educació? . Quins límits ha de tenir la participació dels ajuntaments en política educativa? Per què?. En quins aspectes concrets caldria que el municipi tigués més responsabilitat? : Activitats extraescolars? Absència i fracàs escolar? Programes d’inserció professional? Altres…   Propera sessió: ZER Les Guilleries, Les Basseroles, Sant Miquel de Balanyà, dia 16 d’abril, 2005