REUNIÓ DEL SECRETARIAT D'ESCOLA
RURAL A MALLORCA REUNIÓ DEL SECRETARIAT D'ESCOLA
RURAL A MALLORCA
Escola Janer Manila, d'Es Pla de Na Tesa, de Marratxí.
http://erural.pangea.org/mallorca/index.html
El divendres 16 hem arribat a Palma de Mallorca al vespre, on ens han recollit els companys de Mallorca i hem sopat junts.
Al dissabte 17 al matí, ens hem reunit prop de 80 mestres, a l'escola Janer Manila.
Ens ha donat la benvinguda el regidor d'ensenyament i cultura de Marratxí, qui ens ha explicat el gran esforç que esta fent l'Ajuntament per a potenciar i desenvolupar les escoles petites, que permeten que la mainada creixi més arrelada al poble. Agraeix que haguem vingut per a aquest dia de treball.
La Rosa Elena presenta el grup de treball-debat conjunt. Cal que definim com a escola rural o escola petita aquella que : Té pocs alumnes, està en un àmbit rural, té diversos nivells en una classe, està situada en un poble petit. Aquest és un ventall força amppli que presenta escoles de diversos tipus: Unitàries, cícliques, semi-cícliques i fins i tot, completes, si l'escola es vol considerar rural.
La Pilar explica en que consisteixen les ZERs a Catalunya, en quant a millora de la qualitat d'ensenyament i treball conjunt de mestres, i ampliació de les possibilitats de relació dels alumnes. S'explica que , en general, les ZERs s'han anat formant per voluntat pròpia, sense imposició de l'administració.
A més a més de ZERs hi ha agrupacions operatives d'escoles, determinades per l'Administració, que comparteixen recursos humans i materials, però no tenen un projecte educatiu comú.
Na Gerònia, coordinadora del seminari d'escoles petites de Mallorca, fa cinc cèntims de la situació a ses illes: Als anys 80 es vàren crear el CRAs, amb un sol director per a diverses escoles, però no va funcionar. Hi va haver una emigració d'alumnes cap a les escoles grans, doncs hi havia servei d'autocars.
Actualment hi ha escoles petites però manca molta ordenació educativa. Les escoles són incompletes i això suposa, a la llarga, la mort de moltes escoles. Actualment no existeixen agrupacions ni res que se li assembli, només el Seminari. Hi ha itinerants que van a les escoles, però d'una manera molt deslligada.
No està definit el què és una "escola petita". Per exemple, una escola petita podria constar de EI i CI, però a l'escola d'Estallans hi ha de P2 fins a sisè. Això pot variar segons la tradició del poble en concret i fins i tot la voluntat del director o directora de la mateixa escola. Algunes escoles no tenen P3 si tenen diversos nivells a l'aula.
A Mallorca hi ha molts alumnes estrangers, poden ser més de la meitat ( alemanys, austíacs, anglesos, filipins equatorians,…) Aquí es produiex el contrasentit de que es tanquen escoles petites, però es creen places per atendre grups petits a les escoles grans.
Les AMPES : Tothom veu clar que és molt important la relació dels pares amb l'escola. A vegades cal que els mestres posin les idees i ajudin a l'AMPA. S'entèn que això no és manipular, sinó ajudar.
Per un costat es veu que l'escola ha d'oferir el màxim de serveis per a captar alumnat, però la mare representant d'una AMPA de Mallorca, na Catalina, veu que això no és gens important. Que els pares es deixen enlluernar per les grans escoles amb molts equipaments, però que el que importa és la qualitat humana. Les AMPEs es veuen abocades a organitzar activitats per entretenir els nens a l'escola, ocupar-los el màxim de temps.
Els ajuntament han de veure que els nens són els seus futurs ciutadans, però no sempre ho veuen. A la Cerdanya, per exemple, les parelles joves no es poden quedar a viure al poble per que la vivenda és massa cara degut a l'especulació i s'han d'establir, per exemple, a Puigcerdà.
… … … …
Després de la pausa, es fa el debat en el qual intervenen :
Un representant de la Conselleris d'Educació i Cultura
Dos mestres d'Escoles Rurals de Catalunya
Dos mestres d'Escoles Petites de Balears
El Regidor de l'àrea d'Educació i cultura de l'Ajuntament de Marratxí.
Un representatnt sindical.
Dos representant d'AMPES d'Escoles Petites.
Conclusió del debat:
Es veu la necessitat d'odenar educativament les escoles petites de Balears. La situació és diferent de la de Catalunya, i potser que no els serveixi la solució de les ZERs, però van fent camí per trobar les pròpies solucions.
En general, tant a Balears com a Catalunya es veu la necessitat que l'administració entomi el tema de llars d'infants i menjadors per que els nens puguin ser escolaritzats al seu poble.
A Balears encara s'ha d'avançar en la sensibilització general vers les escoles petites. Sembla que els estudiants de magisteri trien abans les escoles grans per fer-hi les práctiques, perquè estan menys apartades.
Com a norma general, l'administració pot respondre més o
menys, però si els mestres estan conscienciats que cal tirar l'escola
endavant, el camp està abonat per les actuacions de l'administració.
Ara bé, cal més suport a les escoles que el necessitin, i cal
una ordenació que no ho faci dependre tot dels mestres.
A la tarda es fan grups de treball que serveixen, bàsicament`per compartir experiències, i després de berenar es presenta l'experiència "Boomerang" que s'esta duent a terme al Penedés. Aquesta experiència es que diversos nens de diverses escoles comparteixen un projecte de treball motivat i animat per uns personatges ficticis : un nen australià i els seus amics d'aquí. El treball es centralitza a travers de la pàgina web del projecte.
… … … … …
Per acabar, ha estat una jornada molt engrescadora.
El matí de diumenge l'hem dedicat a fer una visita cultural a Palma.
Tots hem tornat "amb les piles una miqueta més carregades", i algunes ensaïmades.